27.12.2011 - 11:37
El sastre José Tomás ha tornat a ser el protagonista avui al matí en el el judici a l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps pel cas dels vestits. Després de la maratoniana declaració d’ahir, Tomás ha insistit que tenia ordres de no cobrar els vestits a Camps ni a Costa i que l’ex-president li va demanar que li traiés les castanyes del foc just abans que el sastre anés a declarar al jutge Garzón. Ha afegit que en una de les trucades va sentir com la muller de l’ex-president plorava. L’advocat de Camps, Javier Boix, ha fet un dur interrogatori per provar de palesa les possibles contradiccions en la seva declaració.
Tomás va dir ahir que ni Camps ni Costa no van pagar els vestits de les botigues Milano i Forever Young, i que van ser els caps de la suposada trama corruptiva Gürtel qui ho van fer. Tomás també va explicar ahir que el 2009, abans d’anar a declarar al jutge Garzón, l’ex-president de la Generalitat li va dir, en un intent d’evitar que el cas dels vestits esclatés: ‘Si m’ajudes a sortir-me’n, aquí mai no et faltarà res’. Avui José Tomás continuarà declarant.
Segons Tomás, Camps el va trucar sis o set vegades i van conversar unes quantes vegades. En aquestes converses, Camps s’interessava per si hi havia factures al seu nom en les botigues de Milano i Forever Young, li va recordar que alguna vegada havia pagat i li va dir: ‘Si us plau, ajuda’m a sortir-me, que quan passi això aquí baix mai no et faltarà de res’.
Després de dir això a la sala del judici, es van arribar a sentir murmuris i el magistrat va haver de cridar l’ordre. Tot seguit, Tomás va continuar la declaració, explicant que el dia següent d’aquestes trucades, dilluns, quan va anar a declarar, també va rebre unes quantes trucades de Camps, però no les va respondre.
‘Aquests senyors no paguen’
Abans, Tomás va testificar que els acusats no pagaven els vestits. ‘No se’t pot escapar que aquests senyors no paguen’, assegura Tomàs que li va dir el Bigotis. El sastre també va declarar que hi havia un compte on es carregaven els vestits de tots dos, a més dels de Rafael Betoret, Víctor Campos i Pedro García, i que pagava Pablo Crespo, considerat un dels caps de Gürtel.
Tomás es va reivindicar com a director de moda, i no pas un sastre, i va dir que coneixia Álvaro Pérez, ‘el Bigotis’, perquè comprava a Milano i que fou ell qui li va presentar Crespo.
‘Elena, la caixera, sempre avisava Crespo amb el que devia’, va declarar, i va precisar que aquest pagava sempre en efectiu o amb talons. De bon principi al compte es carregaven només les seves compres, va dir Tomás, però després s’hi van afegir les d’una altra gent. El primer que va anar a la botiga amb Álvari Pérez, el 2004, fou Betoret, ex-cap de gabinet de la conselleria de Turisme. Després, Pedro García, que fou presentat com a director de Canal 9.
L’any següent, el 2005, Pérez li va demanar si no li feia res d’anar a València per a prendre mides a Costa i a Campos. En aquell moment l’ex-president Camps no constava al compte de la botiga, però després sí.
Tots els vestits del president
José Tomás va treballar més de trenta anys a la botiga Milano i després va ser director de la botiga Forever Young, propietat d’Eduardo Hinojosa. Tomás és qui prenia les mides a Camps cada vegada que l’ex-president viatjava a Madrid. Segons la seva versió, li va fer vuit vestits, tres americanes, uns quants pantalons, un esmòquing i un xaleco per anar a veure el Papa. ‘Mai no va pagar ni una pesseta’, va reiterar ahir Tomás.
Testimoni valuós
El sastre va començar a fer valdre el seu testimoni la primavera del 2009, quan el jutge Baltasar Garzón li prenia declaració com a testimoni. Aleshores el propiertari de la botiga de Forever Young, Eduardo Hinojosa, va acomiadar el sastre perquè, segons ell, havia fet factures falses. Aquest acomiadament, anul·lat posteriorment per un jutge per considerar-lo improcendent, es va decidir després d’una visita del dirigent del PP Federico Trillo al despatx del propietari de la botiga. Una visita que es va fer pocs dies després de la publicació d’una entrevista amb el sastre en què ja deia que Camps no havia pagat els vestits. Ací van començar els atacs personals i professionals a José Tomás des dels mitjans de comunicació sota obediència del PP. I el sastre va decidir parlar cada vegada més clar.
