26.12.2011 - 18:42
El sastre José Tomás ha declarat avui al judici a Camps que l’ex-president de la Generalitat li va telefonar de manera insistent i molt preocupat per l’obertura de la investigació pel cas dels vestits. ‘Si m’ajudes a sortir-me’n, aquí mai no et faltarà res”, ha assegurat Tomás que li va dir en una ocasió Francisco Camps. El sastre ha insistit que l’ex-president mai no va pagar res davant d’ell, i que el suposat cap de la trama Gürtel a València, Álvaro Pérez, conegut com el Bigotis, va avisar-lo que ni Camps ni Ricardo Costa no pagaven els vestits.
Tomás ha explicat que el 8 de febrer del 2009, un diumenge, abans d’anar a declarar al jutge Baltasar Garzón, Francisco Camps el va trucar sis o set vegades i van conversar unes quantes vegades. En aquestes converses, Camps s’interessava per si hi havia factures al seu nom en les botigues de Milano i Forever Young, li va recordar que alguna vegada havia pagat i li va dir: ‘Si us plau, ajuda’m a sortir-me, que quan passi això aquí baix mai no et faltarà de res’.
Després de dir això a la sala del judici, s’han sentit murmuris i el magistrat ha hagut de cridar l’ordre. Tot seguit, Tomás ha continuat la declaració, explicant que el dia següent d’aquestes trucades, dilluns, quan va anar a declarar també va rebre unes quantes trucades de Camps, però no les va respondre.
‘Aquests senyors no paguen’
Abans, Tomás ha testificat que els acusats no pagaven els vestits. ‘No se’t pot escapar que aquests senyors no paguen’, diu Tomàs que li va dir el Bigotis. El sastre també ha declarat que hi havia un compte on es carregaven els vestits de tots dos, a més dels de Rafael Betoret, Víctor Campos i Pedro García, i que pagava Pablo Crespo, considerat un dels caps de Gürtel.
Tomás s’ha reivindicat com a director de moda, i no sastre, i ha dit que coneixia Álvaro Pérez, ‘el Bigotis’, perquè comprava a Milano i que fou ell qui li va presentar Crespo.
‘Elena, la caixera, sempre avisava Crespo amb el que devia’, ha declarat, i ha precisat que aquest pagava sempre en efectiu o amb talons. De bon principi al compte es carregaven només les seves compres, ha dit Tomás, però després s’hi van afegir les d’una altra gent. El primer que va anar a la botiga amb Álvari Pérez, el 2004, fou Betoret, ex-cap de gabinet de la conselleria de Turisme. Després, Pedro García, que fou presentat com a director de Canal 9.
L’any següent, el 2005, Pérez li va demanar si no li feia res d’anar a València per a prendre mides a Costa i a Campos. En aquell moment l’ex-president Camps no constava al compte de la botiga, però després sí.
Tots els vestits del president
José Tomás va treballar més de trenta anys a la botiga Milano i després va ser director de la botiga Forever Young, propietat d’Eduardo Hinojosa. Tomás és qui prenia les mides a Camps cada vegada que l’ex-president viatjava a Madrid. Segons la seva versió, li va fer vuit vestits, tres americanes, uns quants pantalons, un esmòquing i un xaleco per anar a veure el Papa. ‘Mai no va pagar ni una pesseta’, va dir el sastre al jutge al mes de juliol passat.
El sastre va començar a fer valdre el seu testimoni dos anys abans, la primavera del 2009, quan el jutge Baltasar Garzón li prenia declaració com a testimoni. Aleshores el propiertari de la botiga de Forever Young, Eduardo Hinojosa, va acomiadar el sastre perquè, segons ell, havia fet factures falses. Aquest acomiadament, anul·lat posteriorment per un jutge per considerar-lo impoecendent, es va decidir després d’una visita del dirigent del PP Federico Trillo al despatx del propietari de la botiga. Una visita que es va fer pocs dies després de la publicació d’una entrevista amb el sastre en què ja deia que Camps no havia pagat els vestits. Ací van començar els atacs personals i professionals a José Tomás des dels mitjans de comunicació sota obediència del PP. I el sastre va decidir parlar cada vegada més clar.
