09.12.2011 - 17:43
La decisiva cimera de caps d’estat europeu s’ha acabat amb un acord (conclusions, pdf) entre vint-i-tres dels vint-i-set estats de la Unió, que valida els principals punts la proposta que havien fet dilluns la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès Nicolas Sarkozy. Però s’ha visualitzat una forta fractura amb el Regne Unit, que ha refusat, com ja havia avisat d’adherir-s’hi.
El veto del Regne Unit amenaça de refredar encara més les relacions entre Sarkozy i David Cameron, que ahir van viure moments d’autèntica tensió i aquest matí no s’han saludat a la represa de la cimera (vídeo de la compareixença de Cameron). El ministre d’Exteriors britànic, William Hague, un obert euroescèptic que va ser l’encarregat de fer campanya contra l’entrada del Regne Unit a l’euro a la dècada dels noranta, ja ha sortit en defensa de l’actitud de Cameron, i ha refusat la idea que Londres quedi més aïllada.
‘No accepto de cap manera la idea d’una Europa a dues velocitats, perquè caldria debatre qui es mouria més ràpid. Certament ningú no hauria d’assumir que l’eurozona es mou més que el Regne Unit’, ha dit Hague en declaracions a la BBC. I ha afegit: ‘el Regne Unit no és part de l’eurozona i no cedirem més poder de la nostra sobirania. Ells s’han compromès a cedir més control nacional sobre els seus pressupostos, i mantenir-nos al marge no és estar aïllat; és intel·ligent quedar-se’n al marge’.
A més del Regne Unit, Hongria també ha refusat l’acrod i Suècia i la República Txeca volen consultar abans els seus parlaments i les respectives coalicions de govern. Per tant, de moment seran vint-i-tres els estats que participaran en aquest nou tractat intergovernamental que hauria d’estar acabat al març del 2012.
Merkel, satisfeta
Angela Merkel, per la seva banda, s’ha mostrat satisfeta per l’acord aconseguit entre els disset països de l’eurozona i sis estats més de la Unió Europea per implementar una major unió fiscal. Merkel considera que s’ha fet un bon progrés, especialment per limitar el deute i imposar més sancions automàtiques. ‘Estem contents que no només els estats de l’euro, sinó també altres països, formaran part d’aquesta disciplina fiscal forta’, ha defensat la cancellera, que no s’ha mostrat sorpresa pel veto del primer ministre britànic David Cameron a un acord de tota la Unió. ‘Ja estem acostumats a aquesta mena d’actituds de Londres’, ha dit Merkel, en una de les pauses de la cimera, que s’ha reprès aquest matí.
La cancellera ha dit que el desacord amb Cameron no impedirà prendre ‘decisions conjuntes amb el Regne Unit en altres qüestions, com per exemple en matèria exterior’. En política interna, Cameron ja ha rebut crítiques de l’oposició laborista. ‘No celebro l’aïllament del Regne Unit aquest matí i em sap greu com de dolenta ha estat l’estratègia negociadora de Cameron’, ha dit el responsable d’Exteriors dels laboristes, Douglas Alexander.
Reacció de la City
A la City, les companyies més britàniques han rebut la notícia de Cameron amb moderat optimisme, segons han assegurat fonts del districte financer londinenc a l’ACN. Amb tot, els inversors tenen dubtes sobre com l’anomenat club de l’euro plus, d’on el Regne Unit i països com Hongria quedarien fora, funcionaria.
Els analistes britànics apunten que el veto del Regne Unit permetrà a la City mantenir-se al marge de qualsevol taxa a les transaccions financeres i oferir un millor escenari pels grans bancs internacionals, que podrien esquivar des de Londres pagar aquest impost. Però The Economist matisa que pot ser perjudicial per la City perquè algunes operacions es poden traslladar a París o a Frankfurt. ‘El Regne Unit hagués tingut, segur, més influència si els països de l’eurozona es quedessin sota un sistema general de la UE’ i no un club nou que deixa fora Londres, defensa el setmanari.
Els punts de l’acord
La ‘regla d’or’ de l’estabilitat pressupostària, que és la base de la reforma, s’inclourà en totes les constitucions (com ja ha fet l’estat espanyol), i la Comissió Europea controlarà amb rigor els pressupostos estatals i sancionarà els estats incomplidors i que tinguin un dèficit excessiu. L’acord també fixa que no es tornarà a fer pagar els inversors privats part dels rescats ni s’obligarà la banca a assumir reestructuracions del deute públic (el cas de Grècia haurà estat, doncs, una excepció).
I estableix que els caps d’estat i de govern de la zona euro celebraran una cimera mensual en cas de crisi i no prendran les decisions per unanimitat sinó per una majoria del 80%, que impedeix als països petits vetar acords però permet a Alemanya i França poder-los blocar. L’acord a 23 també preveu aportar 200.000 milions d’euros al Fons Monetari Internacional (FMI) perquè pugui rescatar els països europeus que necessitin ajuda.
Alemanya i Holanda no volen ni sentir parlar d’eurobons
Alemanya i Holanda no han volgut ni sentir a parlar dels eurobons, però els presidents de la Comissió Europea, del Consell i de l’Eurogrup, José Manuel Durao Barroso, Herman Van Rompuy i Jean-Claude Trichet, continuaran treballant-hi i presentaran una nova proposta al juny per mirar de convèncer la cancellera alemanya i el seu homòleg holandès, Mark Rutte. ‘Esperem que llavors que el clima sigui més tranquil’, ha confiat Van Rompuy. Per a seguir l’actualitat de la cimera, podeu fer servir l’etiqueta #euco.
