22.11.2011 - 20:17
Isona Passola, productora de ‘Pa negre‘, fa setmanes que va de bòlit amb la carrera cap als Oscar: el 24 de gener se sabrà si la pel·lícula de Agustí Villaronga serà una de les cinc finalistes a l’Oscar per a la pel·lícula de parla no anglesa. Passola ha explicat alguns esdeveniments viscuts d’aquesta aventura americana, complexa, plena de ‘glamour’ i d’estratègia, en el marc del lliurament del XXXV Premi d’Honor Fundació Lluís Carulla, que rebrà avui al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La productora també ha confirmat a VilaWeb la compra dels drets de la novel·la ‘Incerta glòria‘, de Joan Sales, que podria adaptar al cinema Agustí Villaronga.
Isona Passola diu que ella i tota la producció de ‘Pa negre’ es prepara com els atletes olímpics. Ha estat a Los Angeles fa poques setmanes per muntar l’equip de promoció de la pel·lícula als Oscar, i també ha tingut els primers contactes amb el públic i la crítica americana: ‘Ha anat molt bé, ens hem divertit molt i ens hem adonat que és difícil arribar al final, però que és possible. Hem creat un equip de relacions públiques perquè ens ajudi a fer-ho el millor possible, i jo fins i tot he contractat un ‘coach’ perquè m’ajudi a explicar als americans certs aspectes de la pel·lícula que els interessen. Per exemple, m’han preguntat amb molta preocupació pel cavall. Què va passar amb el cavall, si va estar maltractat o no.’
‘Quan vam presentar la pel·lícula a la cinemateca de Los Angeles i després a Miami vam descobrir que el públic americà s’ho passava bé, ho reia tot, més que aquí fins i tot. Els hi van agradar molt els nens, i en el fòrum posterior a la pel·lícula van mostrar un gran interès per la guerra civil. Aquí no paro de sentir dir que si n’hi ha tantes de pel·lícules de la guerra. Doncs sí, és clar, és el nostre trauma, és un gènere, i encara en faré més.’ Precisament Passola ha confirmat a VilaWeb que ha comprat els drets de la novel·la ‘Incerta glòria’ de Joan Sales, i que és un projecte que comença, que li agradaria que fes l’Agustí Villaronga, però que encara està en una fase molt incipient, que podria tardar tres anys en materialitzar-se.
‘Allà els punts forts de la pel·lícula són els nens, la guerra civil i també es fixen en el concepte de diversitat europea i diversitat dins l’Estat espanyol. Els interessen els temes molt locals però amb sentiments universals (la humiliació del perdedor, l’ascens social, el despertar sexual dels nens, la complexitat de l’estructura dramàtica…).’
Perquè es parli molt i bé de ‘Pa negre’, perquè obtingui la màxima difusió i el màxim prestigi, Passola es vol envoltar d’algunes de les figures catalanes més internacionals i d’altres vinculades als Estats Units. Entre els noms confirmats que apadrinaran el film hi ha Ferran Adrià, Josep Carreras, Isabel Coixet, i també personatges del món de l’esport, l’arquitectura, la literatura i l’economia.
En la carrera cap a l’Oscar, Isona Passola té un calendari ple de cites estratègiques: d’aquí a tres setmanes la pel·lícula es presentarà al Lincoln Center de Nova York i s’inaugurarà una retrospectiva del cinema d’Agustí Villaronga a l’Instituto Cervantes d’aquesta metròpolis. El dia de reis ‘Pa negre’ es projectarà al festival de Palms Spring i el 9 de gener es farà a Los Angeles la festa de ‘Pa negre’ que prepararà el cuiner José Andrés.
Rebre el Premi d’Honor de la Fundació Lluís Carulla
Sobre el premi que ha recollit avui i que el jurat li va atorgar abans que nomenessin ‘Pa negre’ per anar als Oscar, Isona Passola ha agraït el reconeixement i dirigint-se a Montserrat Carulla, presidenta de la fundació, ha recordat la tasca cultural dels pares d’ambdues: ‘Eren fantàstics, pertanyien a la burgesia que ens va fer rics en termes culturals. El meu pare deia que la cançó donava prestigi social i jo faig cinema perquè dóna prestigi social. És important. I tinc ganes d’explicar el país des de la meva generació. No parlant tant de les ferides, sinó parlant des de l’entusiasme. I és clar que les ferides són molt difícils d’esborrar, perquè la nostra va ser més que una guerra, perquè es va negar una col·lectivitat i això fa que la ferida s’allargui, però jo vull sortir del drama, de tanta persecució i de tanta ofensa. Ara ens podem explicar des d’una col·lectivitat que es vol governar i que s’expressa democràticament, i que generació rere generació continua reivindicant-se. I aquests premis són com una cadena que no s’ha trencat, i que són molt importants per no perdre el prestigi social de la cultura.’
El Premi d’Honor Lluís Carulla, dotat amb 50.000 euros, es concedeix a persones o entitats que, amb la qualitat de la seva activitat científica, cultural o cívica, hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana. El jurat és format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro.
El jurat ha valorat la promoció que Isona Passola ha fet del cinema en català. L’acta reflecteix que Passola ‘productora, guionista i directora de cinema, ha dirigit el documental ‘Cataluña-España’, i ha produït, entre d’altres pel·lícules, ‘Despertaferro’, ‘El mar’, ‘Mirant el cel’, ‘De nens’ i ‘Pa negre’. Amb aquesta darrera producció, basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica. ‘Pa negre’ ha rebut catorze premis Gaudí 2011 i nou premis Goya 2011, i ha esdevingut la primera pel·lícula amb versió original catalana que hi obté el guardó al millor film. Nominada a millor pel·lícula europea de 2011, ha estat escollida per representar Espanya als Oscar, essent el primer cop que l’Acadèmia espanyola selecciona un film en català. A més a més, s’ha estrenat als cinemes francesos, japonesos i nord-americans i se’n prepara l’estrena a la Xina. ‘Pa negre’ ha contribuït decisivament a projectar el cinema en català i, de retruc, la nostra literatura, al nostre país i al món.’
A més del Premi d’Honor, també s’han atorgat sis Premis d’Actuació Cívica, enguany destinats a Joaquim Arenas, mestre i pedagog, home clau en la construcció de la immersió lingüística; la pedagoga Maria Antònia Canals; l’economista i fundador de CDC, Miquel Esquirol; l’editor Lluís Pagès; el professor de català per a mestres a les Terres de l’Ebre, Joan Beltran i Cavaller; i un dels referents de la cançó al País Valencià, Paco Muñoz.
En l’acte també es presentarà la tradicional Nadala de la fundació, que enguany és dedicada al moviment Dau al Set, la segona avantguarda artística catalana.
