Tremosa, Romeva i Junqueras denuncien pressions d’eurodiputats espanyols contra la votació de l’oficialitat del català

El secretariat de la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu ha impedit que avui es votés una esmena per a assegurar l’oficialitat del català. De fet, ahir ja va denegar la petició dels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC), que havien aconseguit les dinou signatures de membres de la comissió com els havien exigit per poder portar la petició a la comissió. Tots tres diputats denuncien ‘pressions d’última hora, molt possiblement dels dos grans partits espanyols’, el PP i el PSOE.

El secretariat va basar la decisió en ‘raons jurídiques’ i d’oportunitat (‘ara no toca’); també en el fet que l’oficialitat del català no era competència del Comitè d’Exteriors (‘però el croat curiosament sí’, comenten tots tres eurodiputats).

Tremosa va explicar ahir a VilaWeb que els havien posat una condició que ja consideraven difícil d’aconseguir: un 25% de signatures dels membres de la comissió que avalessin la votació. Però, una volta aconseguides les signatures, els eurodiputats espanyols de la comissió es van mobilitzar per impedir la votació.

Oriol Junqueras va manifestar en un piulet a Twitter: ‘Els fets i no les paraules tornen a demostrar qui treballa per fer que el català sigui llengua oficial de la UE i qui no.’ I Raül Romeva va comentar, també en un piulet: ‘No puc dir que sigui cap sorpresa, però és lamentable.’

En un comunicat, els eurodiputats catalans assenyalen que el vet ha arribat justament quan havien aconseguit les signatures ‘perquè el vot fos nominal, fet que obliga a registrar públicament el signe del vot de tots i cadascun dels diputats de la comissió’, en què hi ha Raimon Obiols (PSOE) i Alejo Vidal-Quadras (PP). L’esmena ja comptava amb ‘el suport unànime del grup liberal i d’una bona part del grup verd, a més d’un dels vice-presidents de la Comissió d’Exteriors’.

Tots tres consideren que ‘la manca de sensibilitat, una vegada més, dels dos grans partits espanyols i les reiterades negatives de tot ús del català a la UE donen incentius racionals a un nombre creixent de catalans per a demanar l’estat propi’.