Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.11.2011  06:00

Els blocs homenatgen Montserrat Roig

Us n'oferim un recull · Twitter i Facebook s'omplen de referències a l'escriptora en l'escaiença dels vint anys de la mort

Men?ame
 

Ahir va fer vint anys que Montserrat Roig, escriptora i periodista (Barcelona, 1946-1991) es moria d'un càncer. Però ja s'havia fet un nom literari (tot just tenia quaranta-cinc anys) amb obres com 'El temps de les cireres', 'L'hora violeta', 'Digues que m'estimes, encara que sigui mentida' i, sobretot potser, amb l'assaig 'Els catalans als camps nazis'. També s'havia fet un lloc en el camp del periodisme.

Fou una autora d'èxit, catalanista, feminista i d’esquerres, és tinguda encara avui en gran estima. Una bona prova n'és l'homenatge que ahir li tributà la xarxa, als blocs, a Twitter i a Facebook.

També n'han parlat alguns blocaires de MésVilaWeb. Heus-ne ací un recull:

 

Plagueta de Bord (Biel Mesquida):XX sense montserrat roig (1946-1991)

El Camp de l'Erra (Ramon Erra): Marta Pessarrodona parlant de Montserrat Roig

Ulisses (Albert Dasí): Montserrat Roig i Bétera

Balances Oktoberfest (aniol): Silenci, parla #MontserratRoig

Des de la terra de paper (Joan Pinyol): Jove homenatge a Montserrat Roig

Bloc d'encenalls (Davidcc): Montserrat Roig (1946-1951)

Fera ferotge (Òscar Guàrdia): Montserrat Roig (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre 1991)

Al darrera la nevera (Roger Palà): #MontserratRoig: 'La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini'

Estirant el fil... (David Fernàndez): [#MontserratRoig] Nosaltres, que t'estimem tant

Chào ông Viêt Nam (Roser Giner): Avui: Montserrat Roig

Totxanes, totxos i maons (Joan Josep Isern): T'estimem, Montserrat. I no és pas mentida...

El pèndol de petites oscil·lacions: Montserrat Roig (1946-1991) Vint anys de la seva mort

Anhel enorme (Helena Morén Alegret): Montserrat Roig: 'La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles'

El bloc d'en Joan Vila i Triadú: La periodista Montserrat Roig

Darrere la iniciativa bloquista hi ha Lluís Gil, autor del bloc 'La paraula escrita', i la il·lustradora Carme Rosanes, que al bloc 'Col·lecció de moments', ha fet el dibuix de la proposta. I, com és habitual, Víctor Pàmies, de 'Raons que rimen', aplega participants i col·laboracions. Pàmies ja ha aplegat, en un apartat del seu bloc, homenatges diversos: a Vicent A. Estellés, Enric Valor, Joan Solà, Màrius Torres, Jesús Moncada, Salvador Espriu, Joan Amades, Carles Riba i Joan Brossa.

'Diari d'uns anys'

També ahir va arribar a les llibreries 'Diari d'uns anys (1975-1981)', recull d'articles dispersos que Montserrat Roig va escriure en català a Mundo Diario, Treball, Guía del Ocio, l'Avui… És una oferta de Quim Torra, editor d'Acontravent, que malda per publicar i recuperar el periodisme oblidat d'abans de la guerra o de més d'ara; una antologia d'articles periodístics que Montserrat Roig tenia guardats en una carpeta sota el títol 'Diari d'uns anys', material que es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

El volum conté un pròleg escrit pel seu fill, Roger Sempere Roig, i un article a tall de pòrtic, sense data, 'Reflexions sobre 'el fet' i 'la pràctica' d'escriure'. Hi diu: 'Actualment em fóra molt difícil haver de dir amb quatre paraules per què escric. I és que em sembla que no ho sé. No m'ha desaparegut aquella voluntat d'explicar-me al món, però ara desitjo concretar d'alguna manera aquesta explicació. Potser l'elaboració d'unes tècniques narratives, la difícil recerca d'un estil propi, la tria de les paraules més adequades, el sacrifici que comporta bandejar l'ampul·lositat i l'afectació en benefici de la senzillesa, l'esforç per a saber copsar la bellesa de les coses, el ressorgiment dels detalls, etc., són els motius que m'han portat a creure que escriure és un llarg camí que exigeix tenacitat i, per dir-ho amb paraules de Txèkhov que tant agradaven a Thomas Mann, estar descontent de la pròpia obra perquè aquest és l'element bàsic del veritable talent.'

Men?ame