Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.11.2011  06:00

ETA anuncia la disposició al desarmament

En una entrevista que publica avui el diari Gara dos portaveus de l'organització diuen que la negociació ha de preveure 'el retorn dels presos i exiliats polítics bascs, la inutilització de les armes d'ETA i la desmilitarització d'Euskal Herria'

Men?ame
 

'El desarmament és a l'agenda d'ETA, que està disposada a adoptar compromisos', diuen dos dels portaveus de l'organització en una entrevista del diari Gara, publicada avui (en espanyol), i que la decisió de cessar la lluita armada no era fàcil. De fet, equiparen l'anunci del 20 d'octubre proppassat a dos moments anteriors de la història d'ETA: al de la creació i al de la decisió de continuar l'activitat armada després de la mort de Franco.

 

Sobre el paper del dirigent del PP, Mariano Rajoy, arran del comunicat sobre el cessament definitiu, entenen que 'la seva reacció trenca el discurs negatiu, agressiu i sense sentit sostingut fins ara'.

'El procés ha d'implicar la desmilitarització d'Euskal Herria'

Quant a la disposició al desarmament, precisen que s'inscriu en el marc d'una negociació que ha de preveure 'el retorn dels presos i exiliats polítics bascs, la inutilització de les armes d'ETA i la desmilitarització d'Euskal Herria' --és a dir, que n'ha de sortir la policia espanyola i la guàrdia civil. 'El final de l'afrontament armat no es podria entendre, si el País Basc restés ple de forces armades'.

'ETA no serà una amenaça del procés'

ETA diu que 'mai no serà una amenaça del procés' instaurat a Euskal Herria. 'Mai no ho ha estat. ETA té la seva opinió i fa les seves reflexions. Ve't aquí què fa. Però ETA no seurà a la taula de la negociació política. Qui representi en aquesta taula l'esquerra abertzale serà la unitat popular, principal referència política de l'esquerra abertzale.'

'Manipulació i utilització política' de les víctimes

'La víctima principal del conflicte és Euskal Herria, un poble que han volgut fer desaparèixer i que ha estat contínuament agredit', diuen, bo i reconeixent que les seves accions 'han causat molt de sofriment' i que no hi són pas insensibles. ETA descarta 'el propòsit de condemnar la lluita per la llibertat' perquè considera que, en aquesta qüestió, hi ha 'una gran utilització política i molta manipulació': 'Sabem què és perdre companys de lluita, què és el dolor, què significa no tenir al costat els éssers estimats.' I que, si hom 'parla molt del reconeixement del sofriment i de les víctimes', fet que considera important, matisa que 'cal treballar la memòria històrica' perquè 'hi ha múltiples víctimes i sofriments produïts per la violència dels estats que no són gens reconeguts: el terrorisme d'estat, la tortura, els assassinats de militants d'ETA, la violència de les forces policíaques', etc.

Men?ame