Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  09.11.2011  19:45

Mario Monti es perfila com a substitut de Berlusconi

Napolitano el nomena senador vitalici per poder ser votat com a primer ministre · El deute italià entra en zona perillosa i la prima de risc supera 575

Men?ame
 

El president de la República italiana, Giorgio Napolitano, ha nomenat el polític i economista Mario Monti senador vitalici perquè pugui ser votat per la cambra per substituir el primer ministre Silvio Berlusconi. Monti no és diputat ni senador, condició indispensable per poder ser escollit com a cap del govern italià. A més, el parlament ha anunciat que aprovarà el pla d'austeritat abans de diumenge i facilitarà una sortida ràpida a Berlusconi.

Mario Monti és un polític considerat de perfil tècnic que va ser comissari europeu de Mercat Interior, de Fiscalitat i Unió Duanera, i de la Competència a proposta del primer govern de Berlusconi els anys noranta i confirmat pel govern de Massimo D'Alema amb Romano Prodi com a president de la Comissió Europea.

A més Napolitano ha sortit al pas de la crítica situació que viu al país, que ha vist com la prima de risc es disparava fins als 575 punts, entrant de ple en zona de rescat. Napolitano ha mirat de calmar els ànims amb un intent a la desesperada amb aquest comunicat (en català): hi diu que la Llei d'Estabilitat, que inclou les mesures d'austeritat, 's'aprovarà en els pròxims dies, com més aviat millor' i que un cop fet això no hi ha cap dubte que Berlusconi dimitirà. De moment, però, no sembla haver ajudat a recuperar els mercats.

L'entrada del deute italià en zona perillosa, amb un augment de la rendibilitat dels bons a deu anys del 7%, ha arrossegat a la baixa totes les borses europees. També se n'ha ressentit l'euro, que cau un 1,4% respecte del dòlar. La preocupació als mercats és gran perquè el deute italià és 2,7 vegades més gran que no el d'Irlanda, Portugal i Grècia juntes.

Els analistes consideren la xifra del 7% d'interès pel deute d'un país insostenible. Grècia, Portugal i Irlanda van haver d'acceptar rescats de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional poc després de superar aquesta 'línia vermella'. De fet, la prima de risc italiana ja ha superat també amb escreix el 'punt de no retorn', els 500 punts. Amb tot, un rescat europeu d'Itàlia sembla inviable, ja que és la tercera economia de l'Eurozona.

La desconfiança dels inversors a Itàlia ha fet augmentar el preu del seu deute, una situació que alhora fa més difícil per Roma tornar els diners que té prestats. Com més alt és l'interès, més car és el diner, i de retruc més diners necessita Itàlia simplement per pagar els deutes anteriors. Un interès del 7% suposa per a les arques públiques italianes un cost de 70.000 milions d'euros més l'any en interessos, segons la BBC. Itàlia ha de refinançar fins a 360.000 milions d'euros l'any vinent. En total, el deute total del Tresor italià arriba a 1,9 bilions d'euros, al voltant del 120% del PIB.

Itàlia tenia prevista una subhasta de bons per demà per valor de 5.000 milions d'euros, però no està clar que el govern la pugui -o la vulgui- tirar endavant tenint en compte la volatilitat del mercat. L'anunci de Berlusconi que deixaria el càrrec no ha aconseguit tranquil·litzar els mercats, que preveuen encara un període llarg d'incerteses a Roma. De fet, 'Il Cavaliere' va prometre marxar, però només quan s'aprovin les reformes i retallades exigides per la UE. Tampoc es descarten eleccions anticipades, un escenari que els inversors interpreten amb confusió. Alguns experts apunten que els mercats apostarien per un govern de coalició nacional, a l'estil del que es prepara a Grècia.

Men?ame