Una paradoxa lamentable (Joan Jaume PROST)

  • Fa 15 dies va tenir lloc, a Dunkerque, el XXVè Col.loqui de la FLAREP. La FLAREP és sobretot un encontre anual entre associacions de pares d’alumnes i d’ensenyants que actuen pel desenvolupament de les llengües regionals a l’escola pública.
    Els participants van subratllar l’absència d’una llei per les llengües regionals a l’Estat francès, malgrat el fet que en 50 anys s’hagin presentat una seixantena de projectes de llei, en va. Cal saber que quan no hi ha lleis, cadascú fa la seva., com a Alsàcia on el Rector volia modificar el temps en llengua regional de les classes bilingües, passant de 12h a 8h! ...>>

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
07.11.2011 - 10:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’encontre anual permet de comparar la situació de cada llengua. Apa / Escola pública va denunciar el bloqueig que pateix Catalunya Nord : no s’ha creat ni una filera bilingüe des de fa 4 anys. Quan en
els altres Departaments cada any una o més fileres són obertes

A les altres Regions de l’Hexàgon els mestres bilingües són sovint nomenats de més al personal docent ja present a l’escola. En aquest cas hi ha un cost suplementari ja que cal pagar una persona o persones de més.

No és gens el cas a casa nostra a Catalunya Nord; aquí sempre s’ha transformat una classe monolingüe en classe bilingüe, donc a maternal i a primari les classes bilingües no representen cap despesa suplementària. Que s’ensenyi en català o en francès les classes de 25 alumnes han de tenir un mestre que cobri el mateix salari.

La nostra situació hauria d’oferir, econòmicament , la millor situació sobretot en període de vaques magres. Doncs no, és tot el contrari, les xifres dels diferents Rectorats parlen dels mateixos :

Classes bilingües basc-francès : 52 % de totes les classes a maternal 34% de totes les classes del primari

A casa nostra, amb penes i treballs, aconsegueix 5% de l’efectiu total; és una vergonya.No és que l’administració sigui més oberta a Euskadi, els percentatges a Còrsega, a Alsàcia, a Bretanya superen també els nostres. Fins i tot el Rectorat de Tolosa va anunciar d’aquí a 2015 l’obertura de 30 nous sitis bilingües francès-occità !

Quan sabem que només les classes bilingües o immersives poden permetre un aprenentatge de la llengua perquè els alumnes siguin locutors i lectors, mesurem el bloqueig que patim. I no serà la polseguera d’una «sensibilització» a la llengua catalana que canviarà la situació de la nostra llengua a les escoles, tot al contrari, serveix sovint d’argument per amagar la nostra situació i negar les obertures.

Molts participants van declarar que l’Estat no havia de col·leccionar uns Inspectors que posen traves al desenvolupament de les classes bilingües; crec que aquí tampoc !

 

El problema no és de natura cultural o econòmica, és de natura política

Quan una Regió s’ha dotat d’eines com una Oficina pública per la llengua, basada sobre una contractualització entre l’Estat, la Regió, el Rectorat i les associacions, es poden definir línies clares i es pot avançar. L’avançament serà per tots els joves i encara més, per la visualització de la nostra llengua dins l’espai públic.

Tenim diputats i senadors que han de demanar comptes al Ministeri de l’E.N.. Mai podem fer la promoció del que amaguen.

Joan Jaume PROST, President d’APA / Escola Pública

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any