07.11.2011 - 10:15
L’encontre anual permet de comparar la situació de cada llengua. Apa / Escola pública va denunciar el bloqueig que pateix Catalunya Nord : no s’ha creat ni una filera bilingüe des de fa 4 anys. Quan en
els altres Departaments cada any una o més fileres són obertes
A les altres Regions de l’Hexàgon els mestres bilingües són sovint nomenats de més al personal docent ja present a l’escola. En aquest cas hi ha un cost suplementari ja que cal pagar una persona o persones de més.
No és gens el cas a casa nostra a Catalunya Nord; aquí sempre s’ha transformat una classe monolingüe en classe bilingüe, donc a maternal i a primari les classes bilingües no representen cap despesa suplementària. Que s’ensenyi en català o en francès les classes de 25 alumnes han de tenir un mestre que cobri el mateix salari.
La nostra situació hauria d’oferir, econòmicament , la millor situació sobretot en període de vaques magres. Doncs no, és tot el contrari, les xifres dels diferents Rectorats parlen dels mateixos :
Classes bilingües basc-francès : 52 % de totes les classes a maternal 34% de totes les classes del primari
A casa nostra, amb penes i treballs, aconsegueix 5% de l’efectiu total; és una vergonya.No és que l’administració sigui més oberta a Euskadi, els percentatges a Còrsega, a Alsàcia, a Bretanya superen també els nostres. Fins i tot el Rectorat de Tolosa va anunciar d’aquí a 2015 l’obertura de 30 nous sitis bilingües francès-occità !
Quan sabem que només les classes bilingües o immersives poden permetre un aprenentatge de la llengua perquè els alumnes siguin locutors i lectors, mesurem el bloqueig que patim. I no serà la polseguera d’una «sensibilització» a la llengua catalana que canviarà la situació de la nostra llengua a les escoles, tot al contrari, serveix sovint d’argument per amagar la nostra situació i negar les obertures.
Molts participants van declarar que l’Estat no havia de col·leccionar uns Inspectors que posen traves al desenvolupament de les classes bilingües; crec que aquí tampoc !
El problema no és de natura cultural o econòmica, és de natura política
Quan una Regió s’ha dotat d’eines com una Oficina pública per la llengua, basada sobre una contractualització entre l’Estat, la Regió, el Rectorat i les associacions, es poden definir línies clares i es pot avançar. L’avançament serà per tots els joves i encara més, per la visualització de la nostra llengua dins l’espai públic.
Tenim diputats i senadors que han de demanar comptes al Ministeri de l’E.N.. Mai podem fer la promoció del que amaguen.
Joan Jaume PROST, President d’APA / Escola Pública