25.10.2011 - 06:00
Aquest cap de setmana s’ha mort Yann Fouéré, considerat el patriarca dels moviments nacionalistes bretons. Tenia cent un any. Aquesta longevitat li havia permès de recórrer tota la contradictòria història dels moviments bretonistes, sempre fidel a la llengua i a la voluntat de recuperació nacional del seu país.
Fouéré és especialment conegut perquè va fundar, el 1958, a la tornada de l’exili, el Moviment d’Organització de Bretanya, que va ser l’embrió de tots els moviments nacionalistes bretons posteriors.
Però Fouéré havia viscut abans el drama de molts compatriotes que havien col·laborat amb els nazis, pensant-se que així els arribaria la independència. Tot i que ell no va formar part dels grups polítics col·laboracionistes, fou empresonat pels seus articles als diaris i s’exilià, després, al País de Gal·les, des d’on va treballar per unir els moviments nacionalistes dels països celtes.
Els seus contactes amb Irlanda van ajudar el Front d’Alliberament de Bretanya clandestí a entrar en contacte amb l’IRA. El 1975 el tornaren a detenir, però el van deixar anar al cap d’un any. Ja al carrer, va ser nomenat president d’honor del Partit per l’Organització de la Bretanya Lliure i va propugnar la unitat dels grups nacionalistes i regionalistes europeus, tasca que va portar a terme sobretot a través de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees, una organització consultora del Consell d’Europa i de les Nacions Unides.
