Les bandes de la Vall d’Albaida

  • El món necessita la música de les bandes de la Vall d'Albaida

VilaWeb
Víctor Vanyó
20.10.2011 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dissabte 15 d’octubre es va celebrar la XXI Diada Musical de la Vall d’Albaida a Llutxent. Una vesprada, com marca la tradició, en què la música de les nostres bandes es passeja i alhora revaloritza un dels valors culturals més importants que tenim. L’altre dia, comentant amb un amic la Diada, ell em deia que aquestes coses no calien ja. Mig en broma mig en deveres, deia que ja ens veien, a totes les bandes, en les diferents entrades de moros i cristians que hi ha arreu de la comarca. És cert això. A moltes bandes les solen veure en una o altra entrada. També deia que la Diada tendeix a ser monòtona per fer sempre les mateixes coses o perquè, de vegades, la Diada tendeix a ser un poc freda. No obstant això, crec que l’aplec musical s’ha de mirar des d’una altra perspectiva i posar-ne en valor el significat.

La Diada Musical no hauria de ser solament anar-hi les bandes, tocar un pas-doble, i tornar-se’n. La Diada ha de servir per tot allò que he dit anteriorment: posar en valor la importància que tenen les bandes per a la societat i la cultura de cada poble. Per exemple, com en el cas d’eguay, fer alguna xerrada amb importants compositors o directors per a diversificar l’oferta. Cada banda toca a tot arreu del país, on hi du el seu nom al bombo, però també el nom del poble. És un motor cultural, i alhora un referent per a donar a conèixer el poble. Deixant de banda aquesta necessitat reinvidicativa, la diada és important per a l’autoestima de les bandes. Quan es participa es fa per a elles mateixes. M’explique. Al fullet informatiu de la jornada apareixen les bandes participants, el pas-doble que tocaran i el director titular de cadascuna. Això és un punt que la fa diferent a altres aparicions bandístiques, ja que les bandes hi toquen per a elles i són les protagonistes de la vesprada. No apareixen al fullet perquè acompanyen una comparsa o l’ajuntament del poble. A la Diada, els músics mostren que estimen la musica, que els agrada formar part de la seua banda, d’una associació que acaba sent el centre de les seues vides.

Les bandes són un bon exemple per on poder agafar-se per travessar les dificultats en què es troben les societats actuals. Cadascuna de les bandes està formada per músics que cada setmana tenen dos assajos per a preparar els concerts. I a més, suma-li si alguna setmana han d’eixir a tocar al carrer. Els músics, generació rere generació, representen passió pel que els agrada, però també esforç, dedicació i companyonia. No deixa de fer gràcia que els grans mitjans miren sempre les generacions ‘d’or’ de l’esport per parlar de talent, compromís o esforç. Se’ls oblida de mirar a casa i veure que, al nostre país, tenim generacions que representen els mateixos valors. L’altre dia, en una presentació d’una revista, el director comentava com un amic músic el primer que li deia quan guanyava algun premi era: ‘al dimarts, assaig’. O com a la meua banda, per exemple, abans de començar a tocar al concert afinem i quedem per a l’assaig següent. No importa que un concert o un certamen isca perfecte. Els músics pensen i volen que la banda millore: ampliar repertori, ampliar els concerts, ampliar les actuacions, sonoritat, afinació, ritme, etc. Per tant, les Diades serveixen per eixir del local d’assaig i veure que el que fem, a banda d’agradar-nos, també agrada a la gent que ens segueix o ens escolta per primera volta.

Potser semblen monòtones, les Diades, però al meu parer crec que encara es fan poques coses per a representar de veritat la importància de les nostres bandes. Sobretot, en un món que necessita la música de les nostres bandes cada dia.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any