11.10.2011 - 06:00
Avui al vespre es farà la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre de Frankfurt 2011, amb Islàndia de país convidat. Hi prenen part 7.500 expositors de 110 països i hom suposa que hi passaran uns 280.000 visitants.
La Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món, ja va tractar del llibre digital amb molt d’interès l’any passat. I enguany els diversos aspectes de la digitalització en seran el tema central. Juergen Boos, director de la fira, ho ha dit inequívocament: ‘El contingut multimèdia és el futur’. En concret, la meitat dels 1.100 actes programats tocaran aspectes diversos de la digitalització.
Per Boos, estem immersos en l’era digital i això implica viure un moment d’experimentació, de nous formats, de noves idees, de nous experts. Els canvis que es produeixen de manera tan ràpida en l’àmbit del contingut, per exemple, generen una demanda de coneixements i d’intercanvi d’idees. Per donar respostes i generar debat davant d’aquesta realitat, la fira ha creat l’Acadèmia, projecte que es va iniciar el 2010. L’Acadèmia, en difenició dels organitzadors, és un nou paraigua que ofereix algunes de les conferències internacionals i seminaris més importants que la fira organitza al cap de l’any. L’Acadèmia està connectada amb experts d’arreu per aprofundir en el coneixement d’aquestes matèries.
Islàndia, país convidat
La cerimònia inaugural d’aquest vespre la protagonitzarà l’escriptor més internacional que actualment té Islàndia, país que és el convidat d’honor, l’autor de novel·la negra Arnaldur Indridason (Reykjavik, 1961). Aquest autor ha venut més de set milions d’exemplars arreu i s’han fet edicions dels seus llibres en cinquanta països diferents. En català La Magrana ha publicat ‘La dona de verd’ (2009), ‘La veu’ (2010) i ‘L’home del llac’ (2010). Les dades de lectura a Islàndia són impressionants: en un país de 318.000 habitants, es venen cada any dos milions i mig de llibres, que generen trenta-dos milions d’euros. Hi ha cent setana editorials i el país té una mitjana de vuit llibres l’any per habitant.
La feina del Llull
Per la seva banda, l’Institut Ramon Llull ha tancat cent trenta cites amb editors internacionals. El Llull es presentarà a la fira amb un estand de vint-i-nou metres quadrats dedicat a l’escriptor empordanès Josep Pla, un home brillantíssim que ara fa trenta anys de la seva mort.
Entre les darreres traduccions fetes del català, destaca el Llull les de ‘Maletes perdudes’, de Jordi Puntí, a catorze llengües; i la publicació de ‘Jo confesso’, de Jaume Cabré, en castellà, francès, alemany, neerlandès i italià. D’altra banda, el 2013 es publicaran les traduccions a l’anglès de ‘El quadern gris’, de Josep Pla (The New Review of Books Classics, EUA) i de ‘Incerta Glòria, de Joan Sales (MacLehose Press, Regne Unit).
El diumenge 16, al Centre Internacional de la Fira, l’escriptora Najat El Hachmi participarà en un debat amb els escriptors Abdelkader Djemai (Algèria/França) i Lakhous Amara (Algèria/Itàlia).
