Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  05.10.2011  06:00

Sebastià Bennasar: Quan maten el futur d’un país (per al meu amic Salva)

El periodista i amic recorda el poeta Salvador Iborra

Men?ame
 

Hi ha una cosa de la qual em penedesc profundament: no haver pogut enregistrar totes les converses amb tu, estimat Salva. Quantes hores devem haver parlat de dones, de literatura, de la vida, del món? Deuen ser incomptables. I de vegades em semblen massa poques. Però tots els teus amics sabem que un sol horabaixa de conversa –o una sola matinada– equivalia a hores i hores de lectures i màsters i solituds i certeses, perquè, en cada una de les teves paraules, hi abocaves tot allò que havies llegit i que havies viscut, coses que sovint es barrejaven en allò que el nostre estimat Ponç Pons en diu 'escriviure'.

En aquests moments són moltes les persones que em demanen si sé res dels homes que et furtaren la vida, si han passat a disposició judicial, si és veritat això que en conten els mitjans, si sé quants anys passaran a la presó, si seran jutjats per assassinat o per homicidi i, a tots, els dic que no ho sé. No és que no m’interessi, però no crec que sigui la cosa important. La cosa important és que et llegeixin. I la cosa important és que se sàpiga que aquest país amb nom plural que tu tant t’estimaves ha perdut un gran poeta i un gran intel·lectual. Que amb la teva mort ens hem quedat sense les teves paraules futures. Nosaltres, els que hem tengut el rar privilegi que passassis per la nostra vida hem perdut un ésser estimat, però aquest país ha perdut una persona en el moment precís en què els seus fruits haurien pogut ser brutals.

És inevitable en aquests moments pensar en Bartomeu Rosselló Pòrcel, el poeta dissortat que més ha influït la literatura catalana (bé directament o bé com una influència directa sobre poetes que després han estat influències directes). Tu també ens has deixat tres llibres, un enfilall de versos de primer nivell, amb una tercera obra rodona, quasi perfecta. 'Els cossos oblidats' és un gran llibre, possiblement un dels més importants de la poesia contemporània en la nostra llengua precisament perquè és original, diferent, valent. La millor manera de servar-te en el temps és ensenyar la teva poesia, és que la llegeixin i que siguis una influència per a aquells qui han de venir darrere teu. Quedem-nos amb els versos, però no oblidem que els qui t'han furtat la vida també ens furten aquesta ciutat que amares amb delit i que molts ciutadans volen continuar servant.

Amic, que Aragorn i Gandalf et guiïn de cap a les terres dels elfs immortals on sempre sona 'Romeu i Julieta' dels Dire Straits i hi ha un núvol que et duu pluja, cafè i un whisky d’aquells bons. I que Ferrater, Ausiàs i Vicent Andrés Estellés t’acullin a taula.

 

Sebastià Bennasar, periodista i amic personal de Salvador Iborra

Men?ame