Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  23.09.2011  06:00

Mahmud Abbas porta a l'ONU la petició de reconeixement d'un estat palestí

Men?ame
 

'Anirem a les Nacions Unides a demanar que Palestina sigui membre de ple dret d'aquesta institució internacional, com és el nostre dret legítim.' Aquestes paraules, les va pronunciar el 16 de setembre per televisió el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, que avui ha de lliurar una carta oficial al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, demanant l'adhesió de Palestina a l'organització com a membre de ple dret. Fins ara hi era representada formalment per l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), en qualitat d'entitat observadora permanent. La petició no prosperarà perquè els EUA, que és un dels països del consell de seguretat amb dret de vet, ja ha dit que la vetaria.

I és que perquè prosperi la petició, cal el vot favorable de com a mínim nou dels quinze membres del consell de seguretat i cap vet. El consell és format per cinc membres permanents amb dret de vet (EUA, França, la Gran Bretanya, Rússia i la Xina) i deu de no permanents (Alemanya, Bòsnia-Hercegovina, el Brasil, Colòmbia, Gabon, l'Índia, el Líban, Nigèria, Portugal i Sud-àfrica). El vet ja anunciat dimecres pel president dels EUA, Barack Obama, impedirà doncs que tiri endavant la demanda d'Abbas.

Malgrat el revés anunciat al consell de seguretat, l'ANP pot traslladar la petició a l'assemblea general de l'ONU, on sí que té assegurat el vot favorable de tres quartes parts dels cent noranta-tres estats membres a la creació d'un estat palestí amb les fronteres anteriors al 1967 i capital a Jerusalem est. Des de l'any passat, amb l'aturada de les converses de pau amb Israel, les autoritats palestines han dut a terme una nova estratègia diplomàtica consistent a demanar país a país el suport al reconeixement de Palestina com a estat independent. Segons l'ANP, ara mateix ja hi ha cent vint-i-sis països favorables.

Si una majoria de l'assemblea general de l'ONU aprovés la sol·licitud, no hi hauria reconeixement de ple dret de Palestina, però segurament sí que se li milloraria la situació actual a l'ONU i passaria de ser mera entitat observadora a estat no membre observador, un estatus com el que hi té actualment el Vaticà. Des d'aquesta posició, que reforçaria el pes de l'ANP en eventuals converses de pau amb Israel (encallades des de fa un any), no és descartable que s'obrin les portes a Palestina a la participació en agències de l'ONU com el Tribunal Penal Internacional, on podria engegar demandes penals per possibles crims de guerra d'Israel.

Petició actual

El 1988, el dirigent de l'Organització per l'Alliberament de Palestina Iàssir Arafat ja va declarar unilateralment l'estat palestí basat en les fronteres de 1967, quan Israel va ocupar militarment els territoris de Cisjordània i Gaza, de majoria palestina. Un centenar de països han reconegut des d'aleshores aquest estat, amb acords bilaterals. Amb la petició a l'ONU d'ara, el president Abbas busca un reconeixement de ple dret internacional en un moment en què les negociacions amb Israel fa un any que són encallades i el termini que va imposar el Quartet per la Pau al Pròxim Orient (UE, EUA, Rússia i l'ONU) per a trobar una solució al conflicte s'ha exhaurit (setembre de 2011). En la petició, també hi té un pes important l'anomenada primavera àrab, el seguit de revoltes democratitzadores que des del gener han enderrocat els règims de Tunísia, Egipte i Líbia.

L'escull de les fronteres

Un dels grans esculls en les negociacions de pau entre Palestina i Israel són les fronteres. La petició que presenta avui Abbas a l'ONU demana el reconeixement de Palestina com a estat amb les fronteres anteriors a l'ocupació israeliana de 1967, i amb capital a Jerusalem est. En conjunt, el territori palestí de Cisjordània i Gaza ocupa 6.200 km2 i hi viuen quasi quatre milions i mig de persones (2,6 milions a Cisjordània, 1,6 a Gaza i 270.000 a Jerusalem est). També hi ha 300.000 colons en dos centenars d'assentaments jueus a Cisjordània, i 200.000 a Jerusalem est, que dificulten l'establiment de límits fronterers i, consegüentment, la resolució del conflicte.

Oposició interna

La petició de l'ANP a l'ONU no sols topa amb l'oposició directa del govern israelià, que no vol negociar res partint de les fronteres anteriors a 1967 i lluny de la taula de negociació. També hi ha reticències a la iniciativa d'Abbas per part de Hamàs, la formació integrista islàmica que governa la Franja de Gaza i durant molts anys enemistada amb el partit del president, al-Fatah, majoritari a Cisjordània. Pels dirigents de Hamàs, l'establiment d'un estat palestí amb les fronteres anteriors a 1967 implica, de retruc, el reconeixement de l'estat d'Israel, el rebuig del qual és un dels principis bàsics del seu ideari.

Men?ame