22.09.2011 - 06:00
D’entrada, sóc optimista i espere que el corredor mediterrani es faça i que es faça de dalt a baix. I confie que les especulacions que diuen que el corredor proposat pel govern espanyol pot passar per Madrid, Saragossa, Tarragona, Barcelona, Portbou, siguen falses. Però, per desgràcia, no seria tampoc una gran sorpresa. Seria la concreció de l’eix central.
Ara, dit això, seria molt difícil de justificar que un dels ports més importants de la mediterrània occidental, com és el de València, quedara fora del corredor mediterrani, que és un corredor de mercaderies. Més que molt difícil, seria impossible de justificar. Damunt, l’homogeneïtat social valenciana en eixa reivindicació és d’un gran calibre: possiblement és la primera vegada que anem tots d’acord, la primera en què tots els valencians anem d’acord en una cosa.
Si el corredor proposat pel govern espanyol no passara per València i Alacant, seria un gran menyspreu a tota eixa cohesió social tan poc habitual. Per tant, seria una barbaritat deixar València fora del corredor. Tant econòmicament com políticament. Seria una errada històrica.
I en eixe sentit, voldria fer una crida a les institucions i a la societat catalanes perquè no oblidaren que això del Corredor Mediterrani ni és una cosa de valencians i prou, ni és una cosa de catalans i prou. És una qüestió de supervivència de tota la façana mediterrània i de projecció d’una macroregió que, d’una altra banda, és el futur de tot el territori europeu.
Tota altra solució seria una solució fragmentària que podria, d’alguna manera, salvar els mobles de l’economia catalana, però en cap cas la situaria en el llindar necessari per a ser competitiva.
I cal tenir en compte que ara que es comencen a normalitzar les relacions entre Catalunya i València, la filosofia que hi ha darrere el corredor es podria exportar a uns altres àmbits d’una manera natural. La lògica d’acord i de cooperació que naix de la reivindicació del corredor mediterrani es pot aplicar –i jo crec que tímidament ja es comença fer– a uns altres àmbits de la vida quotidiana. Per tant, qualsevol ruptura d’eixa lògica del consens i de l’aliança catalano-valenciana no solament perjudicaria l’àmbit de les infrastructures, sinó també totes les dinàmiques positives sorgides darrerament.
Josep Vicent Boira, geògraf de la Universitat de València, un dels màxims impulsors intel·lectuals del concepte ‘arc mediterrani’ i, més recentment, d’una ‘commonwealth’ d’interessos valenciano-catalans.
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
