Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  22.09.2011  06:00

El comissari europeu d'Indústria es compromet a visitar València per impulsar el Corredor Mediterrani

Mas, Fabra i Bauzá s'hi van reunir ahir a Brussel·les · FERRMED denuncia pressions del govern espanyol a la Comissió Europea

Men?ame
 

Els presidents de Catalunya, País Valencià, Illes i Múrcia, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramon Bauzá i José Ramón Valcárcel, van fer pinya ahir a Brussel·les i van pressionar conjuntament les institucions europees i el govern espanyol, cosa mai vista, perquè el corredor ferroviari mediterrani fos declarat prioritari. Els quatre presidents, acompanyats de batlles i representants institucionals dels tots els territoris, es van reunir amb el vice-president de la Comissió Europea i comissari d'Indústria i Empresa, Antonio Tajani. I Tajani es va comprometre amb Fabra a visitar València el 30 de setembre per impulsar una cooperació 'més forta' sobre el corredor.

La reunió, que pot ser decisiva, té una gran importància, perquè la Comissió ha de determinar les infrastructures europees prioritàries el dia 19 d'octubre.

Els presidents van fer pinya sobre aquest 'projecte defensat amb un ampli consens territorial i per partits molt diferents', en paraules de Mas, atès que els governs de Catalunya, de les Illes Balears, del País Valencià, de Múrcia i Andalusia van anar junts a Brussel·les per primera vegada, un fet 'inusual i sorprenent, especialment quan falten dos mesos per a les eleccions estatals, cosa que demostra clarament que el corredor és un objectiu central per a tots nosaltres'.

En un discurs en anglès, francès, castellà i català, Mas va demanar a la Unió que no oblidés 'un territori que se sent europeu i necessita vincles més profunds i estrets amb Europa'. I va posar l'accent en el fet que 'els recursos són molt escassos i precisament per això s'han d'invertir millor que mai als territoris d'on surten les garrofes que després ens podrem repartir de manera equitativa'. El president Fabra, va anar en la mateixa línia: 'Europa necessita les infrastructures que siguin més productives, i el Corredor Mediterrani ens fa més forts a tots, als qui hi vivim i als ciutadans del nord d'Europa'.

El president Bauzá va lamentar que fos més car 'fer arribar un contenidor de Mallorca a Barcelona, passant per València, que no de Hong Kong a Mallorca, cosa que redueix la nostra competitivitat'. I va demanar el suport explícit del govern espanyol, que encara no ha arribat. 'Som optimistes, però necessitem, sense gens d'ambigüitat que el govern espanyol faci la recomanació corresponent del Corredor Mediterrani'. Una recomanació de la qual, com va recordar el president murcià Valcárcel, 'no en tenim cap notícia'.

El ministre de Foment espanyol es va afanyar ahir a respondre a aquestes declaracions des d'Alacant, on era de visita, dient que la Comissió Europea inclouria el Corredor dins el grup d'infrastructures prioritàries 'passant per Alacant', però sense més detalls i no va parlar gens de la recomanació que ha de fer el seu govern.

FERRMED denuncia pressions del govern espanyol a la Comissió perquè no assistís a l'acte

El secretari general de FERRMED, Joan Amorós, va dir a VilaWeb que trobava molt positiva la reunió i 'molt significativa' la unitat demostrada per tots els territoris. Això sí, va lamentar que, malgrat que Tajani s'hagués reunit amb els presidents, en l'acte propi de FERRMED, anterior a les reunions, no hi hagués assistit cap representant de la Comissió Europea. I en va culpar el govern espanyol. 'No en tinc cap prova per a demostrar-ho, però goso assegurar que aquestes pressions hi són i que han fet que la Comissió no participés en l'acte.'

El govern espanyol és, a més, qui té la clau de tot plegat. 'Gent de la Comissió m'han dit més d'una vegada que la institució se sent impressionada per la potència de la nostra reivindicació i que han rebut centenars de cartes de patronals i cambres de comerç avalant-la, però que la seva decisió dependrà exclusivament de la recomanació del govern espanyol'.

'El govern espanyol vol que passi per Madrid o que mori a Cartagena'

L'acte d'ahir fou un dels últims esforços sobre la inclusió del corredor mediterrani en la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transport, que la Comissió Europea definirà abans del 19 d'octubre. 'L'única cosa que ha de fer el govern espanyol és una carta a la Comissió deixant clar quin recorregut vol', recordava Amorós, que creu que el corredor mediterrani sencer no sembla pas que sigui a l'agenda del govern de Zapatero, que prova de fer equilibris territorials amb vista a les eleccions del 20 de novembre.

Per Amorós, 'ara mateix el govern espanyol treballa amb dues hipòtesis, cap de les quals no inclou el corredor sencer: l'una, passant per Madrid, Saragossa, Tarragona, Barcelona i Girona, deixant-ne fora ports importantíssims com els de València i Alacant, i Múrcia; i l'altra, passant per Barcelona i València, però deixant-lo morir a Cartagena'. Ara, Amorós diu que FERRMED és optimista i que, si la Comissió no selecciona el corredor com a infrastructura prioritària, la reacció contra el govern espanyol serà general i molt forta.

La reivindicació en favor del corredor mediterrani va començar fa dècades. Però aquests darrers mesos, especialment aquestes darreres setmanes, s'han multiplicat els actes de suport amb autoritats de tot el país. La setmana passada, sense anar més lluny, els presidents Fabra i Bauzá es van reunir a Palma, i, l'endemà, Fabra, Mas i Valcárcel es van trobar a Barcelona. Tot per fer una demostració de força i per acordar una acció conjunta per a pressionar el govern espanyol. La reunió de Barcelona, per una altra banda, va aplegar per primera vegada en molts anys, i per fer pinya, els presidents valencià i català. Tots tres van elogiar la defensa conjunta i la unió demostrada en favor del corredor mediterrani, com va exposar Fabra: 'El corredor és una gran oportunitat que uneix territoris i elements de dinamització econòmica, i obre possibilitats de futur.'

Men?ame