Clam del Principat, País Valencià i Illes pel Corredor Mediterrani a Brussel·les

  • FERRMED denuncia pressions del govern espanyol a la Comissió Europea · Mas, Fabra i Bauzà s'han reunit amb el vice-president de la Comissió

VilaWeb
Redacció
21.09.2011 - 18:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els presidents de Catalunya, País Valencià, Illes i Múrcia, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramon Bauzà i José Ramón Valcárcel, han fet pinya i han pressionat conjuntament des de Brussel·les, en una imatge inèdita, la Comissió Europea perquè declari prioritari el corredor ferroviari mediterrani. Els quatre presidents, que anaven acompanyats de batlles i representants institucionals dels tres territoris, s’han reunit per separat amb el vice-president de la Comissió Europea i comissari d’Indústria i Empresa, Antonio Tajani. Tajani s’ha compromès, en la reunió amb Fabra, a visitar València el 30 de setembre per a impulsar una cooperació ‘més forta’ en virtut del corredor. La trobada, la ‘Trans-European Cluster Conference’, ha estat organitzada per FERRMED.

Els presidents han mostrat unitat total per a defensar ‘un projecte defensat des d’un ampli consens territorial i des de partits molt diferents’, en paraules de Mas, que ha destacat el fet que els governs de Catalunya, País Valencià, Múrcia, Illes Balears i Andalusia anessin junts a Brussel·les per primera vegada en una imatge ‘inusual i sorprenent, especialment quan falten dos mesos per les eleccions estatals  que demostra clarament que el corredor és un objectiu central per a tots nosaltres’.

En un discurs en anglès, francès, castellà i català, Mas ha demanat a la Unió que ‘no s’oblidi d’un territori que se sent europeu i necessita vincles més profunds i estrets amb Europa’. I ha recordat que ‘els recursos són molt escassos i precisament per això s’han d’invertir millor que mai en els territoris d’on surten les garrofes que després ens podrem repartir de forma equitativa’. El president Fabra, en la mateixa línia, ha incidit en què ‘Europa necessita les infrastructures que siguin més productives’ i ha recordat que ‘el Corredor Mediterrani ens fa més forts a tots, als que hi vivim i als ciutadans del nord d’Europa’.

El president Bauzà, per la seva banda, ha lamentat que sigui més car ‘fer arribar un contenidor de Mallorca a Barcelona, passant per València, que no de Hong Kong a Mallorca, cosa que redueix la nostra competitivitat’. I ha demanat el suport explícit del govern espanyol, que encara no ha arribat. ‘Som optimistes, però necessitem, sense cap mena d’ambigüitat que el govern espanyol faci la recomanació corresponent pel Corredor Mediterrani’. Una recomanació de la qual, com ha recordat el president Valcárcel, ‘no n’hi ha cap notícia’.

El ministre de Foment espanyol, per la seva banda, s’ha afanyat a respondre aquestes declaracions des d’Alacant, on ha estat de visita, dient que la Comissió Europea inclourà el Corredor dins del grup d’infrastructures prioritàries ‘passant per Alacant’, però no n’ha donat més detalls i no ha parlat en cap moment de la recomanació que n’ha de fer el seu govern.

FERRMED denuncia pressions del govern espanyol a la Comissió per no assistir a l’acte

El secretari general de FERRMED, Joan Amorós, ha fet, en declaracions a VilaWeb, una valoració molt positiva de la trobada, i ha qualificat de ‘molt significativa’ la unitat mostrada per tots els territoris. Això sí, ha lamentat que, malgrat que Tajani s’ha reunit amb els presidents, en l’acte específic de FERRMED, previ a les reunions, no hi hagi assistit cap representant de la Comissió Europea, i n’ha culpat el govern espanyol. ‘No en tinc cap prova per a demostrar-ho, però puc assegurar que aquestes pressions existeixen i que han fet que la Comissió no participés a l’acte’, ha dit Amorós.

El govern espanyol és, a més, qui té la clau de volta. ‘Gent de la Comissió m’han dit més d’una vegada que la institució està impressionada per la potència de la nostra reivindicació i que han rebut centenars de cartes de patronals i cambres de comerç avalant-la, però que la seva decisió dependrà exclusivament de la recomanació del govern espanyol’.

‘El govern espanyol prefereix que passi per Madrid o que mori a Cartagena’

El d’avui ha estat un dels últims esforços per a la inclusió del corredor mediterrani en la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transport, que quedarà definida per la Comissió Europea abans del 19 d’octubre vinent. ‘L’únic que ha de fer el govern espanyol és fer una carta a la Comissió deixant-li clar quin recorregut vol’, diu Amorós, que reconeix que ara per ara  el corredor mediterrani sencer no sembla pas que sigui a l’agenda del govern de Zapatero, que prova de fer equilibris territorials amb vista a les eleccions del 20 de novembre.

Per Amorós, ‘ara mateix el govern espanyol treballa amb dues hipòtesis, cap de les quals incloent el corredor sencer: l’una, passant per Madrid, Saragossa, Tarragona, Barcelona i Girona, deixant-ne fora ports importantíssims com els de València i Alacant, i Múrcia; i l’altra, passant per Barcelona i València, però deixant-lo morir a Cartagena’. Amorós explica, però, que FERRMED és optimista i que si la Comissió no selecciona el corredor com a infrastructura prioritària la reacció contra el govern espanyol seria molt forta i generalitzada.

La reivindicació en favor del corredor mediterrani començà dècades enrere. Però en els darrers mesos, i especialment setmanes, s’han multiplicat els actes de suport que han aplegat autoritats de tot el país. La setmana passada, per exemple, els presidents Fabra, Bauzà i Mas es van reunir a Palma i Barcelona per acordar l’acció conjunta per pressionar el govern espanyol perquè aposti per aquesta infraestructura. Era la primera vegada en molts anys en què els presidents valencià i català es reunien i, a més, mostraven unitat. Tots tres presidents van elogiar la defensa conjunta i la unió mostrada a favor del corredor mediterrani, com va puntualitzar Fabra: ‘El corredor és una gran oportunitat que uneix territoris i elements de dinamització econòmica, i obre possibilitats de futur.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any