Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  16.09.2011  12:06

Jordi Armadans: 'Bateragune, una sentència incomprensible i grotesca'

El director de la Fundació per la Pau diu que la sentència no té sentit ni jurídic, ni polític ni social

Men?ame
 

El tema basc és dur: inevitablement, fa referència a assassinats, morts, ferits, represaliats, familiars, torturats, il·legalitzacions… Molt dolor i molts greuges. A més de dur, sol ser complicat intervenir-hi: la simplificació sol ser proporcional al grau de tensió existent. Fàcilment es cau en trinxeres i si no et situes clarament en una de les dues, reps pels dos cantons.

Però malgrat que és dur i no ès facil, les coses que són òbvies cal dir-les.

En fi, tot això ve a tomb per la sentència del cas Bateragune: l’Audiència Nacional condemna, entre altres, a Arnaldo Otegi a deu anys de presó per voler reconstruir Batasuna, tot liderant i seguint una estratègia d’ETA.

La meva simpatia per Arnaldo Otegi és escassa. Molt escassa. Però la sentència és jurídicament grotesca, políticament estúpida i socialment incomprensible:

· Jurídicament grotesca: clar que Arnaldo Otegi forma part de Batasuna i que impulsava Bateragune, això és una novetat? Condemnar-lo pel fet de 'ser-hi' és ridícul. La qüestió és dilucidar quin paper hi jugava, què hi feia i què hi aportava: estava fent feina a favor de les vies polítiques i del cessament de la violència o volia que hi haguessin més atemptats, morts i ferits?

· Políticament estúpida: quan ETA ha fet passos inèdits, quan l'esquerra abertzale ha fet pronunciaments públics contundents contra la violència com mai abans s'havia vist, quan Brian Currin i altres mediadors internacionals actuen de facilitadors i vetlladors per tal que l'abandonament de les armes pugui ser verificat i el procés de pau pugui consolidar-se, quan ens trobem en un context de final clar de la violència (fins i tot els episodis de 'kale borroka' han desaparegut tal com reconeixia el govern basc) i quan és de vital importància endreçar i ordenar tot aquest final… aquesta condemna pot complicar, enrarir i dificultar la possibilitat de consolidar la pau al País Basc.

· Socialment incomprensible: de ben segur, Otegi no és la persona més estimada al País Basc i encara menys a la resta de l'estat. Però només un cec o un ignorant no sap que Otegi ha estat una peça clau en la transició de l'esquerra abertzale de la submissió a la violència a la seva crítica pública. Podem debatre quin grau d'aquest viratge és convençut i quin fruit del pragmatisme davant les circumstàncies. Però això és ben igual: allò important és que, finalment, l'esquerra abertzale hagi assumit el lideratge i s'hagi autodeterminat de l'estratègia violenta marcada per ETA.

Crec que és molta la gent que això ho té clar i, per tant, és molta la gent que avui no entendrà res.

 

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau

(apunt publicat també al bloc 'Malgrat tot')

Men?ame