Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  07.09.2011  06:00

Josep Vicent Boira: 'El corredor mediterrani és un element estratègic que pot fer-ne aflorar molts més'

El geògraf valencià valora la força de la reivindicació del corredor mediterrani

Men?ame
 

El fet que els alcaldes de ciutats i pobles del corredor es reunesquen a Castelló és una bona notícia i un bon senyal. Indica, una vegada més, que el corredor mediterrani té una especificitat afegida que no tenen algunes altres reivindicacions. És una combinació d'escales. El corredor no és un afer estrictament europeu, o espanyol, o valenciano-català, o de Tarragona i València i prou.

Aquesta combinació d'escales és molt moderna. És una visió molt moderna de la geografia, multiescalar, que s'imposa a poc a poc. Que els alcaldes trobin que també és un problema seu que determinades infrastructures molt grans existisquen o no és molt important. Vol dir que és una reivindicació que afecta tothom, des del territori més petit, un municipi, a la gran economia continental, europea. Aquest és l'efecte poderós del corredor mediterrani respecte altres corredors, que són igualment grans, però que no són músculs del territori. El corredor mediterrani sí que fa de múscul del territori. I això és molt significatiu.

Que en una mateixa fotografia hi haja Rita Barberà, Xavier Trias i l'alcalde Girona, per exemple, té molta força. A més de ser una reivindicació multiescalar, té diferents dimensions. Una és purament econòmica, molt clara, per al transport de mercaderies. Però una altra és que, a través d'aquest corredor, es poden materialitzar relacions entre Catalunya i València. Ambdues comunitats poden canalitzar part del seu futur a través d'aquesta mena d'afers, perquè implica posar en comú allò que és estratègic per ambdues societats. És a dir, el corredor mediterrani és un d'aquests elements estratègics, però no l'únic. És un element estratègic que poder-ne aflorar molts d'altres. El fet multiescalar de la reivindicació pot facilitar la presa de consciència sobre altres elements igualment estratègics i comuns. I l'agenda futura és trobar i desenvolupar eixos elements i eixes estratègies conjuntes per a benefici mutu. Per tant, el corredor mediterrani té una dimensió econòmica, genèrica, però també en té una altra, més subtil, que passa per reenfocar les relacions entre Catalunya i València per acostumar-nos al consens i a la cooperació.

I efectivament la crisi accelera aquest procés, especialment en el món empresarial. Podem dir que en el món acadèmic aquesta qüestió està assumida i clara des de fa molts anys. Però en el món empresarial feia falta un barnús de 'real politik', o de política real. La crisi ha recentrat totes les agendes. I ha fet de reactiu d'una cosa que ja existia, que és l'entesa entre Catalunya i València. La crisi ha desmuntat els tòpics i ha generat una nova narració.

Per acabar, crec que hem de ser optimistes i realistes a la vegada. Cal continuar amb eixa pressió sobre els que han de decidir, que són Madrid i Brussel·les, i que han de decidir abans de final d'any, sobre la prioritat del corredor. Respecte les dimensions que comentava abans, sóc optimista en la segona, en la subtil, aquella que farà que ens acostumem a parlar de la nostra geografia econòmica amb naturalitat. I quan dic nostra em refereixo en la valenciana i la catalana juntes.

I respecte l'altra dimensió, sobre si el corredor serà declarat prioritari i tindrà finançament europeu, sóc més realista, que no vol dir en cap cas pessimista. Però cal tenir en compte d'una banda, que l'Espanya radial que s'ha construït aquests últims anys té encara molta força i que Madrid acabarà decidint; i, de l'altra, no hem d'oblidar que Europa viu una crisi econòmica profunda i hi ha moltes altres regions europees que treballen de valent per a què les seues infrastructures siguen declarades prioritàries, com les dels països Bàltics.

 

Josep Vicent Boira, geògraf de la Universitat de València, un dels màxims impulsors intel·lectuals del concepte ‘arc mediterrani’ i, més recentment, del d'una 'commonwealth' d'interessos valenciano-catalans.

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Men?ame