Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  27.08.2011  06:00

Els partits demanen un referèndum sobre el pacte del PP i el PSOE per reformar la constitució

La reforma no inclourà xifres, sols diu que l'estat i les comunitats autònomes han de respectar els marges fixats per la llei i per la UE

Men?ame
 

El PP i el PSOE van explicar ahir al congrés espanyol els detalls de la reforma de la constitució espanyola per a incloure-hi un límit d'endeutament. Les negociacions s'havien allargat fins a última hora i s'ha acordat de no incloure-hi cap xifra, en la reforma de la constitució, com demanaven CiU i algunes veus del PSOE, i de fixar el màxim de dèficit mitjançant una llei orgànica. La majoria de partits de l'oposició no hi estan d'acord i es queixen que no se'ls ha demanat l'opinió. Són molts els que demanen que es voti en referèndum.

Els detalls de la reforma

La modificació de la constitució és poc concreta i fins i tot ambigua: consisteix a modificar l'article 135 (vegeu-ne el nou (pdf) redactat i el vell) dient que l'estat i les comunitats autònomes han d'adequar les actuacions al principi d'estabilitat pressupostària i han de respectar els marges fixats per la llei i per la UE, si s'escau.

Si bé hi ha uns quants mesos per a negociar la llei que fixarà el màxim del dèficit, sí que se n'han pactat els principals detalls: el sostre del dèficit estructural del conjunt de l'administració pública de l'estat espanyol del 2020 serà del 0,4%. Això sí, el repartiment d'aquest dèficit no afavoreix gens les comunitats autònomes, ben altrament. Segons l'acord, l'estat podrà tenir un dèficit màxim del 0,26% del PIB, mentre que el sostre de les comunitats serà del 0,14%. L'exigència per als ajuntaments és encara més dura: el 2020 hauran d'assolir l'equilibri pressupostari, és a dir, un 0% de dèficit.

Les reaccions dels partits

El portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, ha demanat en la seva carta setmanal als militants d'Unió que se celebri un referèndum sobre la reforma constitucional coincidint amb les eleccions espanyoles del 20 de novembre. S'afegeix així a la petició de la resta de partits, a banda del PSOE i el PP, incloses algunes veus del mateix PSOE, i diversos col·lectius. Duran i Lleida critica que la reforma es faci depressa i corrent i sense atendre altres modificacions que considera més transcendents com la reforma del senat.

El portaveu al parlament del PSC, Joaquim Nadal, va dir ahir que 'la reforma pactada és millor del que es pensaven perquè no fixa cap xifra a la constitució, tot i que ha recordat que la posició definitiva del partit es prendrà dilluns en l'executiva. Cal recordar que el vot dels senadors del PSC és decisiu per forçar un referèndum.

Joan Herrera (ICV) va reiterar que l'acord entre el PP i el PSOE és 'un gir a la dreta i un atac a l'autogovern'. De fet, ahir tant ICV com Esquerra van tornat a demanar a CiU i als diputats del PSC que facin un front català per oposar-se a la reforma i forçar que sigui validada en refèrendum.

Compromís també va dir que és un acord antidemocràtic que no respon a l'interès dels ciutadans i que és només un pacte de maquillatge per calmar els mercats.

El PSM va qualificar la reforma de 'triple atemptat contra la sobirania' de les Illes. La diputada Joana Lluïsa Mascaró diu que la reforma es fa a petició d'altres estats de la UE, que no es consulta els ciutadans i, finalment, que vulnera el dret dels governs autonòmics de decidir sobre el seu deute públic.


Men?ame