25.08.2011 - 11:02
El conseller d’Interior català, Felip Puig, ha reiterat que l’última paraula sobre el dèficit, l’havia de tenir el parlament i espera que hi hagi una ‘resposta política’ clara de Catalunya, si la reforma limita l’autogovern. Puig ha recordat que ‘a cada crisi, Espanya intenta que Catalunya en pagui una bona part’, un pagament que també consisteix a limitar l’autogovern, cosa que ara tornarà a passar. Per Puig, no pot ser que Catalunya limiti el seu dèficit pressupostari mentre té un dèficit fiscal amb l’estat del 10%, del 12% o del 14%’, i per això propugna una resposta política de Catalunya.
La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, va exigir ahir que fos el parlament català que fixés el sostre del dèficit de Catalunya, i que així constés en la reforma de la constitució espanyola que el PP i el PSOE propugnen. ‘Haurà de ser així’, va asseverar. Abans, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja havia dit que s’estimava més que fos la cambra catalana que marqués el límit.
Ortega va tornar a demanar prudència fins que no es publiqués la lletra del pacte entre el PP i el PSOE, si bé va justificar la temença del govern, perquè ‘quan populars i socialistes es posen d’acord en temes importants, generalment Catalunya en surt perjudicada’.
Pujol: ‘Alguna cosa ha de passar entre Catalunya i Espanya, encara que sigui un xoc de trens’
Poques hores abans n’havien parlat tant l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, com el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Pujol va havia dit que limitar la despesa de les comunitats autònomes a la constitució era ‘limitar la capacitat operativa de les autonomies, en particular de Catalunya’. I va recordar que quan el PSOE i el PP es posen d’acord, Catalunya hi sol sortir perdent: ‘Alguna cosa ha de passar entre Catalunya i Espanya, encara que sigui un xoc de trens, perquè la relació es troba en un punt molt difícil.’
Mas-Colell, des de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), va matisar les declaracions del dia abans del portaveu del govern (àudio), Francesc Homs. Per ell, el govern català ‘sintonitza amb l’esperit de la mesura de limitar el dèficit’ que promouen PSOE i PP, però va demanar prudència a l’espera de saber els detalls de la proposta; això sí, va condicionar el suport que hi pugui donar el govern al fet que sigui el parlament que fixi els límits de despesa de la Generalitat. És a dir, que si la reforma diu clarament que és el parlament català (i no el govern espanyol) qui determina el sostre de dèficit i de despesa de la Generalitat, el govern hi podria donar suport.
En uns termes semblants s’havia expressat, poc abans, el diputat de CiU al congrés, Pere Macias, en una entrevista amb RAC1: ‘Entre avui i demà sabrem la lletra petita de la qüestió, i llavors direm clarament si CiU hi dóna suport o no.’ Macias i Mas Colell, per tant, s’afegeixen al discurs prudent de Duran, que dimarts va insistir en la necessitat de saber tot el detall d’una proposta que ell veia amb bons ulls, ‘perquè és cap on va Europa’.
Però la proposta fa recelar, perquè pot implicar una nova restricció de l’autogovern català. El cas és que després de trenta anys sense voler canviar pràcticament ni una coma de la constitució espanyola (només se’n va modificar un article l’any 92 per adaptar-la al Tractat de Maastricht) i de negar-se a modificar-la en aspectes com la llengua o l’ampliació del finançament autonòmic, el PSOE i el PP s’han entès de seguida sobre la proposta de retocar-la per fixar un sostre de dèficit i de despesa pública a tota l’administració, també la de les comunitats autònomes.
El govern balear, favorable, i el valencià, prudent
Qui sí que s’ha declarat favorable a la reforma és el govern balear, per qui la proposta espanyola dóna la raó a la política econòmica balear, basada a ‘ajustar les despeses als ingressos’. I la Generalitat Valenciana, més prudent, ha evitat de parlar-ne, i s’ha limitat a repetir les paraules de Mariano Rajoy, que abona la proposta. La portaveu del Consell, Lola Johnson, va dir que caldria demanar què en pensava, de la mesura, el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba -que fa dos anys va burlar-se d’una proposta del PP gairebé idèntica.
Enllaços
Array
