López Casasnovas: ‘La música de la reforma fa pensar en recentralització’

  • L'economista Guillem López Casasnovas parla de la proposta de reforma constitucional · Diu que pot limitar l'autogovern i les finances dels governs català, valencià i balear

VilaWeb
Redacció
25.08.2011 - 11:19

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

PSOE i PP s’ha posat d’acord per reformar la constitució i fixar el límit del dèficit de tota l’administració, incloent-hi la de les comunitats autònomes. L’entesa PP-PSOE i l’obertura del meló de la constitució han disparat unes quantes alarmes, no sigui que impliqui una nova limitació de l’autogovern i de l’autonomia financera de les comunitats autònomes. En aquesta entrevista l’economista Guillem López Casasnovas creu que, efectivament, la música de la reforma evoca, de moment, un nou procés recentralitzador; que és innecessària i que pot no tenir els efectes desitjats. I sobre el pacte PP-PSOE de fer una reforma ràpida, manifesta: ‘Els manaments de la cancellera alemanya, Angela Merkel, deuen pesar més que no pas alguns valors democràtics.’

La proposta de reformar la constitució pot limitar l’autogovern del nostre país?

Sí, perquè no hi ha una concepció federal de respecte diferenciat de les dues jurisdiccions fiscals i Espanya entén que la sobirania fiscal es única.

Hi ha qui avisa que la reforma pot acabar escanyant encara més les finances dels governs català, valencià i balear…

Dependrà de com s’articuli. Però, de moment, la música de la reforma és de recentralització.

Com s’explica que el PP i el PSOE es posin d’acord a fer una reforma ràpida després de negar-se a modificar-la per qüestions com la llengua o el finançament autonòmic?

Els dictats de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i l’ofec financer deuen pesar més que no pas alguns valors democràtics.

Cal realment modificar la constitució per impedir les males pràctiques pressupostàries?

No. Amb un reforçament de la llei general pressupostària i la limitació de determinades pràctiques legislatives n’hi hauria d’haver prou. Però ara la qüestió és complir l’exigència estètica que ens demanen. Es pot donar fins i tot la paradoxa que, amb aquest canvi espectacular, però de semàntica flexible -.més que no modificant reglaments precisos–, res no canviï efectivament, malgrat unes regles de limitació altrament prou sensates.

Acusen les autonomies de ser les causants del dèficit de l’estat… 

No és pas exacte. Des de la no-concepció federal real de les finances públiques mai no es pot saber si un dèficit és excés de despesa o insuficiència d’ingressos.

Hi ha països europeus que ja hagin fet reformes similars? I amb quin resultat?

Alemanya, i amb semàntica prou complicada. I en alguns estats dels EUA. Però allà la dinàmica és tota una altra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any