25.08.2011 - 06:00
La unitat del PP i del PSOE fa molt difícil que la proposta de reforma de la constitució s’hagi de sotmetre a referèndum. Tots dos partits tenen una àmplia majoria tant al congrés com al senat, les dues cambres que han de validar la reforma. Però al senat, on els senadors socialistes catalans formen part de l’Entesa Catalana de Progrés juntament amb els d’Esquerra i d’ICV, un possible blocatge de la reforma que forci un referèndum és possible. I els senadors del PSC en tenen la clau.
La reforma de la constitució necessita el suport de tres cinquenes parts dels escons del congrés i del senat. PP i PSOE en sumen, plegats, 321 (d’un total de 350) al congrés. Al senat la proporció és semblant (226 de 260). Ara, encara que la mesura fos aprovada per totes dues cambres, si el 10% dels diputats (35 en el cas del congrés, 26 en el senat) demanés de blocar la reforma, caldria dissoldre les corts i convocar un referèndum. Aquesta és l’única via possible, en aquests moments, per a frenar la reforma en primera instància.
Per tant, si 26 senadors demanessin el referèndum, s’hauria de fer. Els quinze senadors de l’Entesa Catalana de Progrés (deu del PSC, quatre d’Esquerra i un d’Iniciativa) i els 8 de CiU no arribarien a sumar però sí que ho farien si també s’hi afegissin els quatre del grup PNB-BNG. Però per això caldria que els deu senadors del PSC votessin de manera diferent que no els del PSOE, tradicionalment difícil. Però cal tenir en compte que al senat, com que els del PSC formen part del grup d’Entesa, tenen, en teoria, llibertat de vot. A aquests senadors, s’hi podrien sumar els dos independents de les Illes que representen Menorca i Eivissa. El representant de Menorca és part d’una coalició del PSM, Esquerra Unida i el PSOE; i el d’Eivissa, d’una coalició del PSOE amb nacionalistes i verds d’Eivissa i Formentera.
Alguns dirigents del PSC, com Joaquim Nadal, no acaben de veure bé la reforma, i no pas per qüestions relacionades amb l’autonomia. I a les files del PSC i del PSOE hi ha moltes veus que consideren la proposta massa liberal i limitadora de la capacitat de maniobra de l’estat.
Al congrés, més difícil
Suposant que els diputats del nostre país al congrés espanyol fessin front comú, i sense tenir en compte els del PP perquè ja han dit que amb tota seguretat mantindrien la discliplina del seu grup, sumarien 57 diputats (25 del PSC, 14 del PSPV, 4 del PSIB, 10 de CiU, 3 d’ERC i 1 d’ICV) i, per tant, blocarien la reforma en un primer moment. Fins i tot, encara d’entre els socialistes només s’hi avinguessin els diputats del PSC, la suma seria de 39 i, per tant, també suficient.
També cal tenir en compte que els diputats del PNB (6), Coalició Canària (2) BNG (2) i Nafarroa Bai (1), probablement s’oposarien a la reforma. De fet, el PNB així ho ha avançat. Ara bé, en cas que els 43 diputats socialistes del país votessin a favor de la reforma mantenint la disciplina de partit, cosa força probable, la suma d’aquests altres partits tampoc no seria suficient. En canvi, en cas que CiU acabés votant a favor de la reforma, com ha insinuat el seu portaveu al congrés, Duran i Lleida, i uns quants socialistes en contra, escenari encara menys probable, la suma de diputats entre socialises, ERC, ICV, PNB, BNG i NaBai sí que sumaria més del 10%.
