24.08.2011 - 19:47
La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, ha exigit avui que sigui el parlament qui fixi el sostre de dèficit de Catalunya, i que això quedi reflectit d’aquesta forma en la reforma de la constitució espanyola que promouen el PP i el PSOE. ‘Haurà de ser així’, ha apuntat Ortega després que el mateix conseller d’Economia digués que prefereix que sigui la cambra catalana qui xifri el topall.
Ortega ha tornat a demanar prudència fins a conèixer la lletra del pacte entre PP i PSOE, però alhora ha justificat que el govern tingui certa por, perquè ‘quan populars i socialistes es posen d’acord en temes importants, generalment Catalunya en surt perjudicada’.
Pujol: ‘Alguna cosa ha de passar entre Catalunya i Espanya, encara que sigui un xoc de trens’
Poques hores abans n’havien parlat tant l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, com el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Pujol ha avisat que limitar la despesa de les comunitats autònomes a la constitució ‘limita la capacitat operativa de les autonomies, en particular a Catalunya’. També ha alertat del perill que el PSOE i el PP es posin d’acord, perquè, ha dit, Catalunya hi sol sortir perdent. I ha afegit: ‘Alguna cosa ha de passar entre Catalunya i Espanya, encara que sigui un xoc de trens, perquè la relació es troba en un punt molt difícil’.
Mas-Colell, per la seva banda, ha matisat les declaracions d’ahir del portaveu del govern (àudio), Francesc Homs, dient que el govern català es troba ‘en sintonia amb l’esperit de la mesura de limitar el dèficit’ que promouen PSOE i PP. Mas Colell, que ha fet aquestes declaracions des de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), ha demanat prudència a l’espera de conèixer els detalls de la proposta i, això sí, ha condicionat el suport que hi pugui donar el govern al fet que sigui el parlament qui fixi els límits de despesa de la Generalitat. És a dir, que si la reforma diu clarament que és el parlament català (i no el govern espanyol) qui determina el sostre de dèficit i de despesa de la Generalitat, el govern hi pot donar suport.
En uns termes semblants s’havia expressat minuts abans el diputat de CiU al congrés Pere Macias en una entrevista amb RAC1. I havia afegit: ‘entre avui i demà sabrem la lletra petita de la qüestió, i llavors direm clarament si CiU hi dóna suport o no’. Macias i Mas Colell, per tant, s’afegeixen al discurs positivista i prudent de Duran, que ahir va insistir en la necessitat de saber tot el detall de la proposta malgrat veure-la amb bons ulls ‘perquè és cap on va Europa’.
La proposta, però, ha generat tota mena de recels, car pot implicar una nova restricció en les quotes d’autogovern català. El cas és que després de trenta anys sense voler canviar pràcticament ni una coma de la constitució espanyola (només es fa modificar un article l’any 92 per adapatar-la al tractat de Maastricht) i de negar-se a modificar-la en aspectes com la llengua o l’ampliació del finançament autonòmic, el PSOE i el PP s’han entès de seguida sobre la proposta de retocar-la per fixar un sostre de dèficit i de despesa pública a tota l’administració, també la de les comunitats autònomes.
El govern balear, favorable, i el valencià, prudent
Qui sí que s’ha declarat favorable a la reforma és el govern balear, per qui la proposta espanyola dóna la raó a la política econòmica balear, basada a ‘ajustar les despeses als ingressos’. I la Generalitat Valenciana, més prudent, va evitar de parlar de la qüestió, i es va limitar a repetir les paraules de Mariano Rajoy, que abona la proposta. La portaveu del Consell, Lola Johnson, va dir que caldria demanar què en pensava, de la mesura, al candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba –que fa dos anys va burlar-se d’una proposta del PP gairebé idèntica.
Enllaços
Array
