23.08.2011 - 13:55
La proposta de Zapatero de reformar la constitució per fixar un sostre de dèficit i de despesa per a tota l’administració, també la de les comunitats autònomes, té el suport del PP, el principal partit de l’oposició, cosa que en facilitaria la tramitació al congrés, perquè es necessita el suport de tres cinquenes parts dels diputats. PP i PSOE en sumen, plegats, 321 (d’un total de 350). Al senat, on cal també el suport de tres cinquenes parts dels senadors, la proporció és semblant (226 de 260). En el cas altament improbable que no es pogués aprovar la reforma per aquesta via, la llei preveu una segona votació; i en aquesta, n’hi hauria prou amb la majoria absoluta del congrés. Ara, encara que la mesura fos aprovada per totes dues cambres, si el 10% dels diputats (35 en el cas del congrés, 26 en el senat) demanés de blocar la reforma, caldria dissoldre les corts i convocar un referèndum. Aquesta és l’única via possible, en aquests moments, per a frenar la reforma en primera instància.
Suposant que els diputats del nostre país al congrés espanyol fessin front comú, sense tenir en compte els del PP perquè ja han dit que amb tota seguretat mantindrien la discliplina del seu grup, sumarien 57 diputats (25 del PSC, 14 del PSPV, 4 del PSIB, 10 de CiU, 3 d’ERC i 1 d’ICV) i, per tant, blocarien la reforma en un primer moment. Fins i tot, encara d’entre els socialistes només s’hi avinguessin els diputats del PSC, tal com demana el portaveu del govern català, Francesc Homs (àudio), i tenint en compte que alguns socialistes ja han mostrat algunes reticències a la reforma, la suma seria de 39 i, per tant, també suficient.
També cal tenir en compte que els diputats del PNB (6), Coalició Canària (2) BNG (2) i Nafarroa Bai (1), probablement s’oposarien a la reforma. De fet, el PNB així ho ha avançat. Ara bé, en cas que els 43 diputats socialistes del país votessin a favor de la reforma mantenint la disciplina de partit, cosa força probable, la suma d’aquests altres partits tampoc no seria suficient. En canvi, en cas que CiU acabés votant a favor de la reforma, com ha insinuat el seu portaveu al congrés, Duran i Lleida, i uns quants socialistes en contra, escenari encara menys probable, la suma de diputats entre socialises, ERC, ICV, PNB, BNG i NaBai sí que sumaria més del 10%.
Al senat, els socialistes tornen a tenir la clau
Si la petició es fes des del senat, perquè tirés endavant caldrien els vots favorables de 26 dels 260 escons. Així, els 15 senadors de l’Entesa Catalana de Progrés i els 8 de CiU no arribarien a sumar però sí que ho farien si també s’hi afegissin els 4 del grup PNB-BNG i els 2 del grup mixt, un dels quals és Pere Sampol (PSM). Ara, en aquest cas caldria novament que els senadors socialistes votessin de manera diferent que no els del PSOE, cosa poc probable. Tot i que al senat, com que formen part de l’Entesa, tenen, en teoria, llibertat de vot.
La constitució, un text intocable, a vegades
La constitució ha estat intocable per a totes aquelles qüestions que afecten de manera directa al nostre país, com la llengua o el finançament, i havia servit de principal argument per a retallar l’estatut. I obrir la porta a la constitució per a fixar un sostre de dèficit no sembla pas que faciliti altres canvis del text en favor de Catalunya. Ans al contrari, com avisava a VilaWeb la degana d’Economia de la UB Elisenda Paluzie, ‘obrir el meló de la reforma de la constitució es podria aprofitar –pensant en Catalunya, que ja té un dèficit històric en la relació amb Espanya– per acabar de tancar la qüestió autonòmica al màxim i per acabar-nos d’escanyar’.
