Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  10.08.2011  06:00

El poeta Bartomeu Fiol s'ha mort

Biel Mesquida, Arnau Pons i Oriol Izquierdo recorden a VilaWeb el llegat del poeta mallorquí

Men?ame
 

El poeta mallorquí Bartomeu Fiol es va morir abans-d'ahir. President de l'Obra Cultural Balear entre 1990 i 1992, el desembre del 2004 la seva obra 'Càbales del call' va rebre el premi Carles Riba de poesia, durant la LIV Nit de Santa Llúcia. Fiol va llicenciar-se en polítiques i el 1956 va obrir la llibreria Gralla. Va publicar les seves obres a l'Editorial Moll i a Proa, a la col·lecció Óssa Menor.

Entre els seus llibres hi ha 'Calaloscans' (1966), 'Camp Rodó' (1973), 'Contribució de bàrbars' (1980), 'Capells de ferro a Son Cabaspre' (1984), 'Calaportal de Cavorques' (1985), 'Contribució de Verges' (1990), 'Canalla contra «Establishment»' (1995), 'La comunió dels sants o els morts ho callam tot' (1997), 'Cave carmina, cape canes' (1998), 'Catàleg de matèria' (1998), 'Cròniques bàrbares: obra poètica 2' (1999), 'Tot jo és una exageració' (1999), 'Camps de marina i suburbials: obra poètica 1' (2000) i 'Canalla lluny de Grècia' (2001).

Alguns blocaires de VilaWeb ja han reaccionat a la notícia. Com l'escriptor Biel Mesquida (Plagueta de Bord), que a més adjunta una entrevista amb Fiol i una llista de l'obra publicada; i Joan Josep Isern (Totxanes, totxos i maons), que escriu que 'era molt difícil de sentir indiferència al que escrivia'.

'Un dels grans homenots catalans de Mallorca'

Per Biel Besquida Bartomeu Fiol ha estat un dels grans homes de la cultura, 'un dels grans homenots catalans de Mallorca', un pont entre la generació de poetes de postguerra: Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover i Josep M. Llompart, i la dels anys setanta: Miquel Bauçà i Miquel Àngel Riera... Però, tot i relligar aquestes dues generacions, tenia una veu pròpia, singular, amb unes formes úniques i singulars, com singulars i únics eren els temes que tocava, propis d'una 'veu lluitadora i rebel. [...] El preocupava, a més, la situació de la llengua i de la cultura catalanes, però també el paisatge de les Illes.’ Mesquida recorda, de sobrepuig, que el primer llibre que va llegir de Fiol fou 'Calaloscans': 'tota una revolució verbal' per a ell, impressionat per 'les formes poètiques i l'originalitat que desprenia'.

'Fiol representava amb força un català propi i, alhora, originalitat'. A més, el pas de Fiol per la direcció de l'hotel Formentor el va ajudar molt a dominar l'anglès, ço que el féu més permeable a la influència de poetes com T. S. Eliot..

Arnau Pons, poeta i assagista, reitera que l'obra de Fiol 'introdueix una veu molt original, sense altivesa', i recalca que ell era un home eruditíssim i molt inquiet, preocupat per a 'explicar tot allò que envoltava el món dels jueus, un tema que tractava amb molta cura'.

Pel director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, en Fiol ha estat 'una de les veus més sonores de la poesia de les Illes del tombant del segle XX; un dels hereus de la poesia barroca mallorquina'. Més encara: 'El vers «Tot jo és una exageració» el descriu molt bé i convida a descobrir l'univers, enorme i incòmode, en el sentit positiu, de la seva aventura literària'.

Men?ame