Xavi Sarrià: ‘L’escenari està canviant’

És inqüestionable que el PP ha patit el revés més important des que governa amb majoria absoluta al País Valencià. Per primera vegada ha sentit que no pot fer i desfer sense cap cost judicial o electoral. Una prepotència que els va dur a actuar impunement durant massa anys, tal com demostra el sumari del cas Gürtel o el Brugal, un altra bomba de rellotgeria que no tardarà a esclatar.

El discurs d’ahir de l’ex-president fou ben significatiu d’aquesta nova vulnerabilitat. Pres per la xuleria i l’al·lucinació, Camps va caure en l’error infantil de tractar de defensar la seua innocència i la dels seus companys obviant que moments abans aquests s’havien autoinculpat al jutjat i que la seua antiga mà dreta, Ricardo Costa, havia demanat una contrapartida en forma d’alt càrrec per no fer-ho. Una actitud delirant que aquests dies li ha fet perdre la poca credibilitat que li quedava entre la seua gent, així com entre els mitjans conservadors com ara El Mundo, que literalment el titllava de ‘¿Molt honorable delincuente y mentiroso?’, o Las Provincias, que ahir va denunciar per primera vegada ‘la censura del Consell’ per haver-los obligat a retransmetre la compareixença de Camps en diferit.

És cert que la dimissió ha vingut imposada des de Madrid i que el PP valencià manté una hegemonia que li permet capejar el temporal. Però l’escenari està canviant. En primer lloc, perquè la previsible victòria de Rajoy no jugarà gaire a favor seu. Eliminat el dimoni Zapatero, ja no tindran aquell enemic exterior a qui responsabilitzar de les culpes de tots els mals dels valencians. En segon lloc, perquè la crisi ja ha posat de manifest les devastadores polítiques econòmiques del Consell basades en carregar-se els sectors productius valencians en favor d’un model turístic obsolet i una fe cega en l’especulació immobiliària completament destructiva. I, en tercer lloc, perquè és evident que aquesta situació ha creat un descontentament social que ha sacsejat el país de dalt a baix. Un descontentament que s’ha materialitzat als carrers i a les urnes, amb un creixement històric de les mobilitzacions, així com de les forces polítiques d’esquerres i nacionalistes a les institucions. En aquest nou mapa, l’única incògnita és saber com evolucionarà un partit socialista descompost i sense rumb. Una incògnita que podria ser clau en unes eleccions que, qui sap, podrien arribar abans d’hora.

El que passarà, doncs, és incert. Però el que està clar és que amb la caiguda de Camps s’acaba un cicle de prepotència i deliris de grandesa que ens costarà d’oblidar.

Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas