21.07.2011 - 06:00
La dimissió de Camps m’ha agafat d’imprevist quan tornava de tocar al Pirineu. Ja era hora que ho fes perquè començava a ser esperpèntic. Aquest home s’havia amagat darrere de qualsevol cosa, fins i tot de la senyera, per protegir-se. Fa molt de temps que hauria d’haver dimitit.
Camps ha viscut en un somni faraònic, creient-se una grandesa que no existeix. No vivia pas en la realitat del País Valencià. Fins ahir encara feia aquest discurs de la ‘millor comunitat del món, el millor govern de la història’ i totes aquestes animalades. I, en canvi, ha deixat una Generalitat esfondrada i un país amb retrocessos molt significatius en els camps sanitari i educatiu. Camps no viu en el món real i s’ha acabat creient les seues fantasies.
La manca de respecte que ha tingut per la música i la cultura en català ha estat absoluta. El cas del teatre ha estat sagnant, ha provat de desmuntar totes les coses que hem anat construint amb molt d’esforç. Camps ha mirat d’acabar amb la resistència civil.
El pa i circ en què ha basat la seua política, els grans espectacles mediàtics, el xou constant, s’ha demostrat que no serveixen per resoldre els problemes de la gent. Tot això no serveix de res i Camps paga ara la lògica perversa del seu model polític.
I ara, el successor no crec que millore massa res. No hi tinc posada cap esperança. El batlle de Castelló farà una gestió de continuïtat.
Miquel Gil, músic i cantant
(Opinió recollida per telèfon per la redacció).
