Toni Aira: ‘La fi del món?’

  • El periodista i professor de comunicació política opina que l'afer Murdoch no comportarà un canvi en el model de premsa sensacionalista

VilaWeb
Redacció
19.07.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Passarem del ‘News of the World’ a un ‘End of the World’? Arriba la fi del món? Difícil. Els qui han viscut des de fa anys i panys mirant d’ofegar-nos periòdicament en gots d’aigua que després passen i via, difícilment hi cauran. Amb l’afer de les escoltes il·legals al Regne Unit ha desaparegut el centenari News of the World, cert. Però amb ell morirà el model de premsa que s’hi ha emmirallat? Difícilment. Per començar, i mirin que és cínica la cosa, ara el seu fill predilecte, el The Sun, passa a eixamplar un dia la tirada, i avall. On abans la mare regnava en diumenge, ara el fill ho farà ja tota la setmana, i llestos.

El 1843 naixia aquesta capçalera, i amb aquesta el model de tabloide sensacionalista pensat per a arribar directe a la vena de les classes més populars. La criatura va anar evolucionant –o tot el contrari– i les rèpliques, vist l’èxit de l’invent, no van trigar a sortir com a bolets. És la tradició de la premsa sensacionalista britànica. La mostra que en aquest país illenc molt sovint són capaços del millor –vegis per exemple The Guardian–, però també del pitjor.

El producte pseudoperiodístic va passar a esdevenir producte comercial d’èxit en mans de grans corporacions de la comunicació amb pocs escrúpols. La conseqüència de tot plegat desfila aquests dies per comissaria. I el cas és que no hem de ser il·lusos. Les persones passaran, algunes per la presó, altres per caixa, unes altres per alguna comissió especial de la Cambra dels Comuns, i totes elles per la boja roda de mitjans que només durant unes poques setmanes s’hi entretindran com si els hi anés la vida. Però el model perdurarà. Massa vendes. Massa bon negoci. Massa instal·lat. Massa atractiu i detestable a la vegada.

Ara David Cameron es veu forçat a sobreactuar perquè la implicació del seu ex-cap de comunicació al partit i al 10 de Downing Street l’ha deixat massa en evidència. Andy Coulson, un dels homes de Rupert Murdoch tutelant la construcció mediàtica del lideratge del jove ‘premier’? El simulacre, per a ser sostenible, necessita d’una certa dosi de subtilesa que en aquest cas ha estat flagrantment obviada. I ara el primer ministre ha de fer com que vol posar portes al camp, però ni ell no s’ho creu.

L’afer Murdoch és gros, però quantes coses grosses no passen a diari, que sembla que amb elles s’hagi d’acabar el món? Doncs amb aquest cas igual. La premsa-premsa, la seriosa, es veurà legitimada per reivindicar-se? Se’n derivarà alguna llei especial? Algun front comú de partits, institucions i col·legis professionals? Segurament. Però això canviarà gaire res, de fons? Això ho marcaran les xifres de vendes dominicals, per exemple les del The Sun. I s’admeten apostes. Però jo tinc clar que la fi del News of the World no du annexa la fi del món d’un dels tipus de premsa que més vendes reporta als quioscs i més clicks provoca a la xarxa.

Toni Aira (Toniaira.cat)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any