15.07.2011 - 13:34
La Diputació de Barcelona ha trencat trenta-dos anys d’hegemonia socialista amb la investidura del batlle convergent de Martorell, Salvador Esteve, com a nou president de la corporació provincial amb els vots de CiU, PSC, PP i ERC, que sumen quaranta-set diputats. Els quatre d’ICV-EUiA han votat en blanc. Les quatre diputacions catalanes, doncs, han passat a mans de CiU per primera vegada. La de Girona, que també s’ha constituït avui, és presidida pel batlle de Salt Jaume Torramadé (UDC); la de Lleida, pel de Fondarella, Joan Reñé, i a la de Tarragona repeteix el batlle de Vila-seca, Josep Poblet.
Esteve ha estat l’única candidatura presentada al ple de Barcelona i aterra a la diputació amb l’objectiu d’aprimar una administració que mou uns sis-cents seixanta milions d’euros anuals de pressupost, condició indispensable per a l’acord de govern a què han arribat CiU i el PP, i que en principi suposarà passar de tretze àrees executives a cinc.
En aquest mandat CiU té vint regidors; el PSC-PM, dinou; el PP, sis; ICV-EUiA-EPM, quatre, i ERC-AM, dos. Els portaveus són el batlle de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU); el de Granollers, Josep Mayoral (PSC); els caps municipals de Barcelona Alberto Fernández Díaz (PP) i Jordi Portabella (ERC), i el regidor de Cornellà de Llobregat Arnau Funes (ICV-EUiA).
Entre els diputats barcelonins hi ha destacats dirigents socialistes metropolitans com la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i els de Sabadell, Manuel Bustos, i Terrassa, Pere Navarro. També hi ha el nou batlle de Badalona, el popular Xavier García Albiol; el batlle convergent d’Igualada, Marc Castells, i els ex-batlles de Barcelona i Badalona Jordi Hereu i Jordi Serra.
A manca de tancar el cartipàs, que s’aprovarà en un ple probablement el 28 de juliol, Fernández Díaz s’encarregarà de la primera vice-presidència; el regidor popular de Gavà Josep Llobet, la tercera; entre el batlle de Cercs, Ferran Civil (UDC), i la batllessa de Sant Gugat del Vallès, Montse Conesa (CDC), es repartiran la segona i la quarta; i la cinquena, amb un simple rol representatiu, correspondrà al ja ex-president de la diputació, el socialista Antoni Fogué.
