Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  15.07.2011  06:00

Octavi Serret: 'Els polítics utlitzen la llengua per la confrontació, jo cerco la convivència lingüística, unir territoris'

El responsable de la llibreria Serret de Vall-de-roures (El Matarranya) comenta la intenció de Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l'Aragó, de modificar la Llei de llengües per deixar de considerar el català com a llengua pròpia

Men?ame
 

Les paraules de la senyora Luisa Fernanda Rudi no m'agafen per sorpresa. Ja ens ho esperàvem els que treballem per la llengua catalana. Sabíem que la primera cosa que faria seria limitar el català. Aquesta actitud ens farà anar enrere. I trobo malament i de molt mal gust que rebati una llei amb aquesta intenció. Però no vull entrar en temes polítics, perquè el tema lingüístic és un tema del dia a dia i no s'hauria de polititzar.

La meva opinió és des de la part pràctica, de l'ús de la llengua al carrer i l'ús de la llengua literària, ja que em moc entre llibres i entre autors. Aquesta famosa Llei de llengües del 2009 és tan 'light' que en alguns municipis ni tan sols s'ha aplicat. Això al Matarranya no ha passat tant, però sí a comarques com la Llitera. Ara, jo sempre ho dic: mentre la gent del Matarranya segueixi parlant en el nostre català, estem salvats. Perquè 'ells' no volen reconèixer que parlem català. Per a 'ells' és una falta de respecte que en una part de l'Aragó es parli aquesta llengua.

Ara, el gran repte és l'escola. Tenim dret a estudiar el català, però aquest any a l'educació primària només se'n feia mitja hora la setmana, i a l'ensenyament secundari encara pitjor, perquè era una assignatura optativa. Tant de bo tinguéssim una assignatura de català a l'escola, tot i que sempre he defensat que hauria de ser amb la nostra variant.

Els polítics utlitzen la llengua per buscar confrontació. Jo faig tot el contrari: cercar la convivència lingüística, unir territoris. Tenim una realitat trilingüe, i avui totes tres llengües conviuen perfectament al Matarranya. Nosaltres potenciem aquesta convivència amb iniciatives com el llibre 'Poesia a la frontera', una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Hi participen noranta poetes, molts de la Franja, però també alguns dels millors de Catalunya i alguns dels millors de l'Aragó. L'antologia és feta per Sant Borrell. 

Aquesta 'Poesia de frontera' neix per culpa d'un altre llibre, 'Val de Zafán', on recuperem textos sobre el nostre tren, que ara és una via verda. El tren és una referència del nostre territori i un nexe d'unió. Artur Quintana n'és el curador. Amb iniciatives com aquestes hem intentat unir el territori i les llengües. A més, els llibres són una bona manera que els poetes, els escriptors, els intel·lectuals, s'enriqueixin i es coneguin.

Octavi Serret, llibreter 

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

Men?ame