06.07.2011 - 06:00
En primer lloc, sobre la modificació de la llei de la Institució de les Lletres Catalanes s’ha de mantenir un marge de prudència, perquè el procés no ha acabat. Els compromisos de la conselleria semblen seriosos, però encara poden passar moltes coses en el procés de tramitació de la llei al parlament. El que sí que s’ha de dir és que les posicions dels escriptors han estat fonamentals perquè el departament de Cultura s’adonés que no es pot legislar sobre un gremi sense tenir-lo en compte.
Aquí el que hi ha en joc és un model de gestió cultural més o menys intervencionista. Em refereixo al que es desprèn de la llei òmnibus i de la política cultural actual: el model Mascarell és clarament més intervencionista i centralista que el model Tresserras. Què m’ho fa pensar? Hi ha pautes de caràcter econòmic, algunes més clares i d’altres més dubtoses. Per exemple, la finestreta única. És possible que s’estalviïn diners, però jo sóc escèptic pel que fa a l’eficàcia, al bon funcionament. Tots som humans i els errors, problemes i disfuncions en el procés poden ser molts.
Un cas paradigmàtic és el del CoNCA, que als escriptors ens afecta menys que a d’altres sectors, però que és significatiu. Un organisme com el CoNCA té sentit si pren competències de la conselleria. Ara, si es dupliquen les competències es resta eficàcia i raó de ser al CoNCA. Els problemes que se li retreuen no són per excés sinó per defecte. Perquè ha tingut poc poder, poca autonomia i poca capacitat operativa.
Jo tinc la impressió que les idees que té el conseller van en direcció contrària a la tendència general del món. Diria que el món va en direcció a atomitzar les competències on són necessàries i no a recentralitzar-les, que és un moviment retrògrad. Però això és una discussió ideològica, que en realitat afecta pràcticament tota la societat.
Miquel de Palol, escriptor
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)
