29.06.2011 - 06:00
La ministra de finances francesa, Christine Lagarde, fou proclamada ahir nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), de manera que l’organisme roman sota direcció europea. Lagarde, de cinquanta-cinc anys, va tenir el suport de la UE, el Brasil, els EUA, Rússia, la Xina i de més països; és a dir, de la cúpula de l’FMI. En canvi, el rival, el governador del Banc Central de Mèxic, Agustin Carstens, va tenir el suport de l’Amèrica del Sud, d’Austràlia i del Canadà. Finalment, nogensmenys, la decisió es va adoptar per acord.
Lagarde va agrair la designació amb un breu comunicat: ‘El consell executiu de l’FMI m’acaba d’elegir perquè succeeixi a Strauss-Kahn com a directora gerent per un mandat de cinc anys, que començarà el 5 de juliol. Em sento profundament honorada per la confiança que el consell executiu ha dipositat en mi.’
La cúpula dels vint-i-quatre països que controlen l’FMI es va reunir ahir per acabar un procés que va començar al maig, quan Dominique Strauss-Kahn dimití de director gerent per poder-se defensar del delicte d’agressió sexual de què l’acusa un tribunal de Nova York.
La successió de Strauss-Kahn ha estat una de les més disputades de la història de l’FMI, perquè els països emergents han provat de situar-hi algú de la seva confiança. Ara, alguns candidats potencials temptejats per aquests països van desistir en veient que no tindrien prou suport. A més, la disputa va durar fins ahir mateix perquè els EUA encara no s’havien definit públicament. Finalment, en un comunicat, el secretari del tresor nord-americà, Timothy Geithner, va prendre partit per Lagarde, decisió que va ser determinant per a proclamar la ministra francesa.
Des que foren instituïts, l’endemà de la Segona Guerra Mundial, ja fa seixanta-quatre anys, Europa ha dirigit sempre l’FMI, i els nord-americans, el Banc Mundial.
Lagarde haurà d’acordar immediatament la participació de l’FMI en el suport financer de Grècia, i haurà de prendre decisions sobre els dictàmens espinosos d’aquest organisme –relacionats amb alguns aspectes de les grans economies del món– que han sortit a la llum pública.
