Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  28.06.2011  19:30

Christine Lagarde, nova cap del Fons Monetari Internacional

La ministra de Finances francesa, amb el suport d'Europa, EUA, Xina, Brasil i Rússia s'imposa al seu rival, el governador del Banc Central de Mèxic, Agustin Carstens · Iniciarà el seu mandat el pròxim 5 de juliol

Men?ame
 

La ministra de Finances francesa, Christine Lagarde, ha estat proclamada nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), un fet que manté la tradició del lideratge europeu de l'organisme financer. Lagarde, de 55 anys, ha aconseguit el suport d'Europa, EUA, Xina, Brasil i Rússia, entre més. És a dir, la majoria de la cúpula de l'FMI per sobre del governador del Banc Central de Mèxic, Agustin Carstens, que ha obtingut el suport de l'Amèrica del Sud, Canadà i Austràlia.

La cúpula dels vint-i-quatre països que lideren l'FMI s'ha trobat per acabar un procés que va començar el maig, després que Dominique Strauss-Kahn dimitís com a director gerent per defensar-se dels càrrec d'agressió sexual i intent de violació que se li imputen en un tribunal de Nova York.

La cursa per succeir Strauss-Kahn ha estat una de les més disputades de la història de l'FMI perquè els països emergents han provat de situar algú de la seva confiança al capdavant de la institució. Però alguns candidats potencials sondats per aquests països han decidit no fer un pas endavant en veure que no obtindrien un suport prou majoritari.

En una convenció que es remunta a la creació de l'FMI i del Banc Mundial després de la Segona Guerra Mundial, fa 64 anys, Europa ha encapçalat sempre el primer ens, mentre que el segon ha estat sempre en mans nord-americanes.

La disputa ha estat molt intensa fins avui mateix perquè els EUA no havien definit encara públicament la seva posició. Però un comunicat del secretari del Tresor nord-americà, Timothy Geithner, ha resolt l'incògnita a favor de Lagarde. Aquest suport més els d'Europa, Xina, Brasil i Rússia ha estat determinant per la proclamació de la ministra de Finances francesa.

Lagarde haurà de ser capaç d'encarar immediatament a finançaments previs de l'FMI per mantenir Grècia a la superfície, i a informes espinosos elaborats per l'entitat que han transcendit a la llum pública on s'analitzen diversos aspectes de les economies més grans del planeta.