27.06.2011 - 17:54
Arnaldo Otegi i set dirigents independentitses bascs més han començat a declarar a l’Audiència Nacional espanyola pel cas ‘Bateragune’, acusats de voler refer Batasuna (seguiment en directe del judici). Otegi, que aquesta tarda ha respost a les preguntes del fiscal, ha insistit que tant ell com la resta d’encausats impulsaven un debat per tractar l’estratègia ‘pacífica i democràtica’ de l’esquerra abertzale i ha reiterat: ‘Parlem del mateix, però la gran diferència amb ETA és que ETA considera que l’acumulació de forces és compatible amb la lluita armada, i nosaltres diem que no’. En aquest sentit, ha declarat: ‘No hi ha compatibilitat possible, ni total ni parcial, entre l’estratègia que nosaltres plantejàvem i la lluita armada’.
Otegi ha explicat que, durant el procés de reflexió es van adonar que l’ús de la violència, ‘lluny de solucionar problemes, els enquista i els fa més difícil de solucionar’.
El dirigent aberzale, que ha parlat de l’aposta i l’estratègia de l’esquerra independentista basca amb més claredat que mai, ha explicat que l’anterior secretari general d’EA, Unai Ziarreta, va proposar una acumulació de forces sobiranistes. En un principi, diu que no va acollir amb gaire ‘entusiasme’ la proposta, però que més endavant va veure possible una aliança, apostant ‘per les vies pacífiques, polítiques i democràtiques’. Otegi ha afirmat que no podien ‘permetre treves temporals que després es reventessin’, ja que hagués suposat el seu ‘suïcidi polític’.
Pel que fa al debat dins l’esquerra abertzale, ha explicat que en sortir de la presó va contactar amb les generacions més joves per saber què en pensaven de la nova aposta política de l’esquerra independentista. ‘Tenien fins i tot més determinació que nosaltres’, ha afirmat Otegi, que diu que l’aposta per les vies democràtiques ja no eren ‘les reflexions d’Arnaldo Otegi i unes quantes persones més sinó que ja eren centenars els militants que plantejaven el debat i el canvi estratègic’.
‘Una acumulació de forces suficient per aconseguir els nostres objectius, ha de fer-se en absència de violència i amb la voluntat de superar el cicle armat’, ha dit Otegi, que ha retret que hi hagi ‘sectors’ que insisteixin en cercar la persistència de la violència tot i els passos que ha fet l’esquerra abertzale. ‘L’explicació és, d’una banda, que l’estat no és capaç de situar-se en aquest nou panorama; i d’una altra, demostra debilitat política, perquè ara s’han de posar arguments polítics damunt la taula per dir per què els bascs no tenim dret a decidir. Els sectors que no tenen arguments polítics necessiten que la violència es faci present. I per això nosaltres també necessitem que la violència desaparegui. Perquè nosaltres sí que tenim arguments polítics.
L’ex-secretari general del sindicat LAB, Rafael Díez Usabiaga, i l’ex-responsable d’Haika a Àlaba, Arkaitz Rodríguez, han estat els primers a declarar i tots dos han explicat que tot just preparaven la ponència de la nova estratègia de l’esquerra abertzale quan els van detenir.
Aquesta ponència política va servir de base perquè l’esquerra abertzale comencés el procés d’allunyament i condemna de la violència amb finalitat política.
La fiscalia demana deu anys de presó per als vuit acusats per presumpta participació en el projecte Bateragune, una pretesa reconstrucció de la marca Batasuna per a poder concórrer en les eleccions del 22 de maig.
A més d’Otegi, Díez Usabiaga i Txelui Moreno, la fiscalia demana deu anys per a l’ex-tresorera del PCTB, Sonia Jacinto; Miren Zabaleta, filla del dirigent d’Aralar Patxi Zabaleta; Arkaitz Rodríguez, ex-responsable d’Haika a Àlaba, i José Manuel Serra Ugarte i Amaia Esnal. Segons l’acusació, ETA va configurar Bateragune el 2009 com un ‘òrgan dissenyat per a substituir la mesa nacional de Batasuna i per a actuar com una comissió permanent que adoptés les decisions estratègiques del front institucional’ de l’organització armada.
Si el judici acaba amb l’absolució dels vuit acusats, el dirigent abertzale Arnaldo Otegi podrà sortir finalment de la presó. Ara, el 12 de juliol haurà de tornar al banc dels acusats per haver participat, el juliol del 2005, en un homenatge al membre d’ETA José María Sagarduy.
Solidaritat dels signants de l’Acord de Gernika
La setmana passada els partits, sindicats i grups socials que van signar l’anomenat Acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 van contestar el judici contra els vuit militants i dirigents de Batasuna i LAB. Pels representants d’EA, Alternatiba, Aralar, LAB, Kontselua i Behatokia, si no s’absolen en el judici els acusats ‘es pot establir un precedent perillós contra l’objectiu de la pau i la normalització política’ del País Basc, perquè ‘es jutgen polítics i sindicalistes que han propugnat les vies exclusivament polítiques’.
Aquestes mateixes organitzacions i entitats han convocat concentracions als municipis bascos, coincidint amb l’obertura del judici pel ‘cas Bateragune’, i una manifestació conjunta que es farà a Sant Sebastià el 2 de juliol.
Enllaços
Array
