19.06.2011 - 06:00
Riera i Aragó, un dels artistes que van emergir i marcar la dècada dels vuitanta a Catalunya i que avui no té visibilitat, perquè no encaixa ni en al MACBA ni al MNAC, és el gran protagonista del Museu d’Art Modern de Ceret. S’acaba d’inaugurar ‘El somni del navegant‘, exposició que mostra una tria d’obra de tres dècades de la trajectòria d’aquest artista. A més, Riera i Aragó també mostra obra seva al Museu de Cotlliure i unes peces a l’aquari de Banyuls. Fins el 6 de novembre.
És un artista ‘atípic’ adjectiva la comissària i directora del Museu de Ceret, Josefina Matamoros, ‘amb un vocabulari precís sobre els enginys volants: avions, zeppelins… però també d’enginys aquàtics, amb els seus extraordinaris submarins. Treball molt poètic, recerca exigent i incessant de cada peça sortida del taller, exploració constant de la forma i del contingut.’ A peu d’exposició, Matamoros diu que la voluntat és fer entendre l’obra de l’artista: ‘És un recorregut potent d’una obra conceptual, intel·lectual, d’un artista transformista del món’.
Aquesta exposició és important per Josefina Matamoros, que és al capdavant del Museu d’Art Modern de Ceret des de fa vint-i-cinc anys i que al gener deixarà el centre. Aquesta és la seva darrera exposició. Per això és molt significatiu que hagi triat Riera i Aragó, un artista que actualment no encaixa ni per generació ni per projecte en la majoria de centres museístics del país. I la prova és que ‘El somni del navegant’ no es mostrarà ni a Barcelona ni a València, encara que s’ha intentat. En canvi, sí que es veurà al 2012 al Museu d’Art Modern Andre Malraux de Le Havre.
Per a aquesta darrera exposició, Josefina Matamoros es va decantar per ‘un artista de casa nostra’ vinculat als origens de la seva arribada al museu de Ceret: Riera i Aragó forma part d’una generació d’artistes catalans emergents als anys vuitanta, que van obrir les portes cap enfora l’art contemporani català. Eren anys d’una gran efervescència cultural, a una banda perquè se sortia d’una dictadura de quaranta anys, a l’altre, perquè va coincidir amb l’arribada de Jack Lang de ministre de cultura del primer govern Mitterrand.
Matamoros recorda que l’any 1985 va conèixer Riera i Aragó en el sí de l’exposició ‘Extra’ al Palau Robert, que mostrava l’obra de quinze joves artistes contemporanis, i que era comissariada per Daniel Giralt Miracle i Glòria Picazo. L’any 1986 Matamoros assumia la direcció del Museu d’Art Modern de Ceret i portava ‘Extra!’ al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, perquè el Museu de Céret era molt petit, encara no s’havia fet la primera ampliació. I ja l’any 1989 Riera i Aragó va mostrar una instal·lació anomenada ‘Aran d’aire II’ al Museu de Cotlliure, i al Museu de Céret hi exposà gravats de gran format. Ara, més de vint anys després i com a expressió també de tancament de tota una època, Riera i Aragó torna a Ceret i a Cotlliure.
Han estat dos anys de treball, diu Matamoros, per escollir l’obra i anar construint aquest recorregut, que no és cronològic, de ‘El somni del navegant’. L’artista ha anat fent la tria de l’obra amb gran consonància amb l’espai museístic. Per això, la peça central de l’exposició, ‘Avió Ceret’, se situa a l’antiga capella del museu. És una escultura de més de quatre metres, que ha creat especialment per a aquesta exposició i que es quedarà al museu. La peça és un dels seus artefactes característic amb hèlice de Riera i Aragó, que ha pintat de blanc, i al qual ha donat una certa corvatura endavant. Segons explica: ‘Relaciono el Pirineu amb l’art romànic, que admiro profundament. I he volgut fer un avió que fos com una magestat, inspirat amb el devallament de la creu, té un cert gest malencònic. I l’he pintat de blanc perquè en aquesta sala la llum entra per dalt i agafa l’l’hèlice a contrallum l’i il·lumina d’una manera molt dolça.’
‘El somni del navegant’ mostra obres que no s’havien ensenyat mai abans o molt poques vegades i una petita part s’han fet expressament com ‘Avió Ceret’, o com les teles exquisides de gran format que titula ‘Haiku I, II i III’, i que Josefina Matamoros insisteix que s’haurien de quedar al museu, però que cal trobar els diners encara per adquirir-les. L’aigua i el bronze marquen l’estètica i la poètica de moltes de les obres exposades i són dos elements que es necessiten en la creació de l’artista, ja que l’aigua produeix una oxidació en el bronze que li dóna tonalitats i reflexes no controlats de gran calidesa i qualitat. És el cas de la sèrie de les Illes (que té molt de protagonisme a les sales del Museu de Cotlliure), de la peça ‘Menara’ i de la sèrie ‘Esteles’.
Una de les temàtiques que pot tenir més èxit entre el públic són les ‘Espècies protegides’, nom genèric d’una sèrie d’obres recents protagonitzades per multitud de petits submarins de colors enfilats per barres primes de zenc que fan l’efecte d’una forma suspesa en l’aire, ingràvida. I un altre moment àlgid del recorregut de ‘El somni del navegant’ és la sala que aplega més d’un centenar de petits artefactes, els seus avions particulars, de totes les èpoques, que col·locats un al costat de l’altre (molts són maquetes d’escultures de gran format que no havien sortit del taller fins ara) creen un bosc d’artilugis que com a conjunt donen a les peces de petit format una nova lectura.
