18.06.2011 - 06:00
L’ex-reponsable dels mossos d’esquadra, Joan Delort, serà el cap polític de la guàrdia urbana i dels bombers de Barcelona un cop Xavier Trias sigui investit nou batlle de la ciutat. Segons que han confirmat fonts de CiU a VilaWeb, Delort serà nomenat amb tota probabilitat gerent de seguretat del nou ajuntament. Per sobre seu, només hi haurà el pròxim tinent batlle i regidor de Seguretat, Joaquim Forn, i el futur batlle, Xavier Trias. Delort haurà d’elegir el superintendent que substituirà l’actual cap de la guàrdia urbana, Xavier Vilaró, que serà destituït. El nom del substitut de Vilaró no es farà públic fins al juliol.
Les mateixes fonts han explicat que l’elecció de Delort com a màxim responsable de la guàrdia urbana respon al compromís de Trias de millorar de manera real la seguretat de la ciutat i el funcionament intern de la policia municipal, així com la coordinació del cos amb la resta de cossos policíacs. Delort, amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de la seguretat, és vist com un dels professionals més experimentats en la gestió dels cossos de policia.
Després d’haver dirigit les policies locals de Girona i Sant Feliu de Llobregat, Delort va ser nomenat director del Servei Català de Trànsit en l’últim Govern de Jordi Pujol. Amb l’arribada del tripartit va ser nomenat secretari de Seguretat de la mà de Montserrat Tura i va continuar al capdavant de la policia amb Joan Saura de conseller. Actualment és assessor del departament d’Interior que dirigeix el conseller Felip Puig, càrrec que abandonarà a partir del juliol.
Delort era el responsable dels mossos d’esquadra quan Vilaró va acusar aquest cos de policia d’haver-lo lesionat amb una pilota de goma, origen del polèmic ‘cas Vilaró‘. La versió de Vilaró no va ser qüestionada, ni avalada, en un primer moment, per Delort, però posteriorment el dictamen (pdf) de l’Àrea d’Afers Interns de la policia, aquest sí avalat per Delort, va contradir aquesta versió. La investigació, que aportava proves balístiques, el testimoni de policies i del cirurgià que va operar Vilaró a l’hospital per les lesions que patia, concloïa que la versió sostinguda per Vilaró podia ‘no ajustar-se a la realitat’.
Vilaró, a més de querellar-se contra els mitjans de comunicació que havien publicat informaciór-se contra els mitjans de comunicació que van qüestionar la seva versió, també es va querellar contra els mossos d’esquadra, acusant-los de les lesions, però, en virtut d’aquest dictamen, la jutgessa que investigava la causa va arxivar (pdf) el cas.
