Ens veiem a l'Àgora... o la revolta del 15M

Segur que molts pensaran: 'Què ingènua!' Però hi ha un argument molt utilitzat que em deixa perplexa: 'cal recolzar l’opció majoritària perque així arribaran més diners al poble'.
Pot ser qui l’argumente té els peus a terra, més que jo, però és curiós perquè això és una prova evident i pública que ens passem la democràcia pel forro, i enviem la justícia i l’equitat a pastar fang. Perquè si tots i totes paguem impostos és de justícia que a tots i totes ens arriben inversions i partides pressupostàries proporcionals i seguint uns criteris ètics. Els polítics, siguen del color que siguen, haurien d’administrar de forma equitativa. És alarmant vore com els ciutadans ja consideren 'normal' que cadascú tire cap al seu partit, i que fins i tot dins els partits uns tinguen més habilitat que altres per fer-se amb el botí (en la praxis Xàtiva/Ontinyent).
 
I també molts ciutadans consideren normal que els qui estan als ajuntaments agranen cap a casa, cap als seus interessos, fins al punt d’arribar en algun cas a la renúncia per part dels ciutadans a un dret, perquè l’autoritat local els exigeix que han de renunciar, perquè el peix ja està venut.
Senyores i senyors, amb tots els meus respectes, això ni és democràcia ni és res. És despotisme, caciquisme, autoritarisme, i tots els –ismes que les senyories vullguen afegir.
Si aquesta és la premisa : 'així ens arribaran més diners', és que no hem entés res. La democràcia no és això companys, no és això.

Sume la meua veu indignada a les veus de les places, que sense escons i sense poltrones, estan proposant reformes realistes, reformes possibles i esperançadores. Que tenen molt per fer i on tot és possible. Que tenen gent preparada i gent il·lusionada.
El 15M marcarà un abans i un després per a molts. Hem de reconèixer que no és gens fàcil articular i donar continuïtat a aquesta indignació que recull moltes sensibilitats diverses. Però com deia Manuel Castells, no tenim pressa. El camí a fer és enriquidor i engrescador. El més important és fer-lo, no sols arribar. Com? Caminant, pas a pas. Anar trobant respostes als problemes que tenim plantejats entre tots i totes.
Cal que els polítics prenguen nota i canvien de xip o el temps els canviarà a ells.


Salut i visca el 15M.