Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  07.06.2011  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Francesc Parcerisas, degà de la Institució de les Lletres Catalanes, indignat per la ignorància i la supèrbia de Cultura

El director general del Patrimoni cultural, Joan Pluma, confirma que la Biblioteca Nacional de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya no formaran part de la nova Agència del Patrimoni

Men?ame
 

L'avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i restructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica (pdf) deroga la llei de 1987 que erigia la Institució de les Lletres Catalanes i la llei del 2008 que erigia el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Aquestes dues institucions passen a ser, a la pràctica, mers consells assessors. I si el president del CoNCA, Francesc Guardans, s'ha declarat en 'radical desacord' amb l'avantprojecte de llei, el degà de la Institució, Francesc Parcerisas, ha anat més enllà, fins al punt de manifestar a VilaWeb la seva 'indignació per la ignorància barrejada amb la supèrbia' del Departament de Cultura.

 Parcerisas ha enviat una carta d'adhesió a personatges i associacions vinculades a la Institució des del 1987, com a mesura de pressió, per mantenir la independència de la Institució de les Lletres Catalanes com a entitat autònoma del departament de Cultura. En el text assegura que la llei ha estat 'utilitzada per suprimir totalment la independència de certs organismes culturals com la Institució de les Lletres Catalanes. El Consell Assessor i la Junta de Govern desapareixen i la veu dels escriptors, traductors i editors ja no serà tinguda en compte en les futures decisions i programacions. Las Institució de les Lletres Catalanes, refundada el 1987 sota un govern de CiU, ja ha patit una retallada pressupostària d’entre un 25 i un 30%, però ara la crisi és l’excusa per a una reestructuració que farà que totes les iniciatives que tenen a veure amb la literatura, els escriptors, els seminaris i la traducció passin a mans dels funcionaris d’una futura unitat de suport administratiu.'

Ahir els degans de la Institució i Premis d'Honor Francesc Parcerisas, Josep M. Benet i Jornet, M. Antònia Oliver, Josep M. Castellet, Feliu Formosa, Jaume Cabré i Joaquim Molas, també signaven un manifest on asseguren que la modificació del caràcter jurídic de la Institució és 'perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat'. Després d'una extensa explicació de les funcions actuals d'aquest organisme, del seu caràcter històric i de les activitats i projectes que endaga, els sotasignants exigeixen que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern. (Text complet a la columna de la dreta).

Parcerisas considera que s'ha fet una redacció precipitada de l'avantprojecte de llei, que no s'ha donat prou temps per presentar al·legacions, i que barreja molts temes. Afirma: 'És molt inoportú i badoc intentar fer passar una llei de simplificació amb altres coses que no hi tenen res a veure.' Diu que en el cas de la Institució no es pot adhuir un tema econòmic, ja que el pressupost d'aquest organisme ja s'ha reduït gairebé un 30%. I al·lega que cap altre organisme vingulat al departament té per objectiu el foment de la literatura. 'Si el departament pren com a model l'ajuntament de Barcelona es farà una política de cara a l'aparador on els escriptors en llengua catalana tindran poc a dir. Aquest avantprojecte em sembla una proposta molt desgraciada, on hi ha un fons d'extraordinària ignorància sobre la tasca feta per la Institució durant aquests vint-i-cinc anys.'

La Institució de les Lletres Catalanes tindrà una reunió de la Junta de govern el dimecres a les cinc de la tarda. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, hauria de presidir aquesta reunió, però encara no ha confirmat la seva assistència. Després, a les set, el degà es reunirà amb les associacions per acabar de decidir les al·legacions i altres accions contra l'avantprojecte.

La Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Nacional no formaran part de l'Agència del Patrimoni

Per altra banda, el director general del Patrimoni cultural, Joan Pluma, ha confirmat a VilaWeb que ni la Biblioteca Nacional de Catalunya ni l'Arxiu Nacional de Catalunya no formaran part de la nova Agència Catalana del Patrimoni Cultural, tal com preveu l'avantprojecte de llei de simplificació. Per tant, haurien de continuar tenint entitat jurídica pròpia. Però el raonament de Pluma no neix de la necessitat de reconsiderar l'autonomia d'aquestes institucions històriques respecte del govern, sinó que parteix del pragmatisme. Ha declarat a VilaWeb: 'No les inclourem perquè les seves dimensions farien que la nova agència estigués al límit del seu tamany i això li faria perdre agilitat, que és una de les finalitat de la nova Agència Catalana del Patromoni Cultural. Si aquestes entitats anteposen el seu estatus a altres prioritats…, doncs que no pateixin, que el podran mantenir'.

L'Avantprojecte de Llei proposa la creació de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la qual dependria el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Art de Girona, el Centre de Restauració de Béns Mobles, la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya.

D'altres objectius que Joan Pluma ha destacat de l'agència: la capacitat de reinvertir els recursos i crear una economia d'escala que faci més exigents els centres que en depenguin. I poder compartir serveis per abaratir despeses. Per exemple, fer un contracte conjunt de digitalització de la documentació. Avui al vespre els responsables d'aquests equipaments culturals es reuniran amb Pluma, que els explicarà la raó de crear una agència i com els afectarà. Tanmateix, si algun dels responsables no estigués conforme amb els termes que proposa l'avantprojecte, només li quedaria un dia, dimecres, per elaborar el seguit d'al·legacions, ja que la data màxima per presentar-les al Parlament és aquest dijous 9 de juny.

 

Men?ame