La corrupció fa trontollar la democràcia i la confiança en la política

  • Pretòria, Gürtel, Palau i Palma Arena són alguns dels casos que més han despertat la malfiança de la gent

VilaWeb
Redacció
20.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La corrupció ha trasbalsat el país aquesta darrera legislatura. Casos com Pretòria o Gürtel han posat al punt de mira de la justícia una colla de càrrecs públics i de polítics, com el president de la Generalitat Valenciana i l’ex-president del govern balear. Suborns, malbaratament de diners públics, contractes alterats i finançament irregular són alguns dels delictes investigats. Els encausaments de tants càrrecs ha tingut força implicacions polítiques: des de dimissions al canvi de nom d’Unió Mallorquina. Però n’hi ha que no tenen pensat de de desdir fins que no hi hagi veredicte, i per això en les llistes electorals de diumenge hi ha encausats que aspiren a continuar en el càrrec.

Els casos més destacats

De tots els casos de corrupció que assolen ara mateix el país, un dels més significatius és el Gürtel, que pot portar per primer cop un president de la Generalitat al banc dels acusats. A més de la cúpula del PP valencià. La investigació va començar el 2009, i sosté que el cap de la trama (d’abast estatal) obtenia beneficis de càrrecs del PP a partir de suborns. Alts dirigents del PP valencià són investigats per possible finançament irregular, suborn, delicte electoral i evasió fiscal. Entre els encausats hi ha el vice-president de la Generalitat, Vicente Rambla; el vice-secretari general del PP i diputat a les Corts, David Serra; la tresorera del partit i la diputada a les Corts, Yolanda García; l’ex-secretari general del PP i diputat a les Corts, Ricardo Costa; i la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez.

El president Francisco Camps és investigat per un possible delicte de suborn impropi per haver acceptat obsequis (concretament vestits) del president, també encausat, d’Orange Market, empresa proveïdora de serveis de la direcció del PP, que organitzava tota mena d’actes i a la qual el govern va concedir adjudicacions. Després d’una audiència preliminar, el jutge obrirà el judici oral a Camps.

L’altre cas que ha sacsejat bona part del país ha estat el del Palau de la Música. També anomenat cas Millet. La fiscalia de Barcelona va presentar el 2009 una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Fèlix Millet, aleshores president de la Fundació Palau de la Música, i Jordi Montull, la seva mà dreta. El desfalc confés de Millet i Montull, que ascendeix fins als 3,3 milions d’euros, també portà a investigar el possible finançament irregular de Convergència i Unió, i el març de 2011, el jutge va encausar l’ex-tresorer de CDC, Daniel Osàcar, i l’ex-directiu de Ferrovial, Pedro Buenaventura, per possible finançament irregular del partit a través del Palau i de Ferrovial.

Millet i Montull també estan encausats en el cas Hotel del Palau, que investiga la requalificació urbanística irregular d’un solar proper al Palau de la Música per tal de construir-hi un hotel de luxe. Per aquest cas hi ha encausats càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona (el regidor d’urbanisme, Ramon García-Bragado (PSC); el gerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer; i l’advocat Carles Díaz).

A les Illes també han estat freqüents les investigacions per suposats casos de corrupció. El més sonat, el cas Palma Arena, que investiga un sobrecost d’uns 70 milions d’euros en la construcció del velòdrom de Palma i el suposat enriquiment il·legal de l’ex-president del govern balear, Jaume Matas, acusat de prevaricació, suborn, malbaratament, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d’influències, emblanquiment de capitals, delicte fiscal i delicte electoral. El jutge sospita que hi ha alguna relació entre els cinquanta milions d’euros desviats de la construcció del Palma Arena i el patrimoni de Matas.

Entre els encausats, a més de Matas, hi ha l’ex-conseller d’Educació del PP, Francesc Fiol, per presumptes irregularitat en l’adjudicació del Palau de l’Òpera a l’arquitecte Santiago Calatrava, també encausat, en una peça separada, per haver-se pogut beneficiar econòmicament d’un projecte finalment descartat del Palau de l’Òpera. Jaume Matas ha pagat una fiança de 3 milions d’euros per evitar la presó preventiva.

Una altra peça separada del cas també investiga Matas per la contractació suposadament irregular d’una agència de comunicació del periodista Antoni Alemany per a fer unes entrevistes de les quals no se n’ha sabut res més.

El cas Pretòria investiga una possible trama de corrupció urbanística als ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. El jutge va encausar, per la seva pressumpta implicació, l’ex-diputat del PSC, Luis Andrés García ‘Luigi’; l’ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz (PSC); l’ex-conseller Macià Alavendra (CiU); i l’ex-secretari general de Presidència, Lluís Prenafeta (CiU).

El jutge imputa a Prenafeta, Alavedra i ‘Luigi’ els delictes d’associació il·lícita, emblaquiment de capitals i tràfic d’influències. A més a més, Garcia també és acusat de frau en subvencions i falsedat documental. Bartomeu Muñoz està acusat d’associació il·lícita, suborn, frau de subvencions, frau i exaccions il·legals i falsedat de document oficial. Totes aquestes acusacions, tret de la de suborn, recauen també en l’ex-regidor d’Urbanisme de Santa Coloma, Manuel Dobarco.

El cas Brugal investiga delictes de suborn, extorsió i tràfic d’influències en l’adjudicació de contractes en concursos de gestió de serveis de recollida d’escombraries en diverses ciutats governades pel PP a les comarques meridionals.

El cas es començà a investigar el 2006, quan l’empresari Àngel Fenoll va fer pública una gravació que implicava un regidor en un delicte per intentar subornar el batlle d’Oriola, José Manuel Medina, i altres regidors. Ja aleshores foren detingudes sis persones, tres de les quals són empresonades. L’any 2010 el cas es va reprendre, en fer-se onze noves detencions: la més destacada, la del president de la diputació provincial d’Alacant i president del PP d’Alacant, José Joaquin Ripoll, que va quedar en llibertat amb càrrecs. Entre els altres detinguts també hi ha regidors del PP d’Oriola i diversos empresaris.

La nova investigació també ha esquitxat l’empresari Enrique Ortiz, màxim accionista de l’Hèrcules Club de Futbol, qui presumptament va subornar el Còrdova perquè es deixés guanyar en l’últim partit de segona divisió, gràcies al qual l’Hèrcules va pujar a primera. El cas Brugal va portar el portaveu del PSPV a l’Ajuntament d’Alacant, Roque Moreno, a dimitir, després d’aparèixer el seu nom en un dels informes policíacs.

Un dels últims casos que ha esclatat és el que investiga adjudicacions d’obres públiques fraudolentes de l’empresa pública Gisa durant la legislatura 2007-2010. Els investigadors sospiten que Gisa i diverses constructores de la província de Girona van establir una mena de monopoli per repartir-se les obres que es feien en el territori. Per aquest cas es troba encausat el gerent d’obres de carreteres de Girona de Gisa, Jordi Vergé, un alt càrrec de Rubau Tarrés i responsables de diverses companyies constructores.

Encausats a les llistes electorals

En alguns casos, dirigents polítics han dimitit en ser encausats en alguna investigació de corrupció. És el cas, per exemple, de la presidenta del Parlament balear, Maria Antònia Munar, que va deixar el càrrec quan el dirigent d’Unió Mallorquina Miquel Munar va implicar-la en l’operació Maquillatge. Altres, en canvi, s’aferren al càrrec. Un dels exemples més clars és el de Ricardo Costa: la direcció del PP espanyola va destituir-lo per la seva implicació en el cas Gürtel, però Costa s’obstinà a mantenir-se com a secretari general del PP valencià. Per aquesta actitud, el partit va sancionar-lo amb un any de suspensió. Però el passat més d’octubre ja tornà a la primera línia política, i en els comicis de diumenge, el seu nom figura en la posició número set de la candidatura del partit per la circumscripció de Castelló. 

No és l’únic encausat que apareix en alguna llista electoral. Del mateix PP valencià, també hi trobem Vicente Rambla, vice-president del govern; i Jorge Bellver, regidor de València i encausat per prevaricació. A Badalona, el candidat a la batllia per CiU és Ferran Falcó, també encausat per suposats casos de corrupció. Miguel Uroz, actual batlle de Querol (Alt Camp) pel PSC, també es presenta a la reelecció malgtat que la fiscalia l’acusa de suborn i prevaricació, entre més. I a les Illes, trobem dos encausats més: Xico Tarrés, actual president del Consell d’Eivissa i encausat en el cas Eivissa Centre, que investiga cobrament de comissions per l’adjudicació d’un projecte; i Josep Mari Agustinet, batlle de Sant Josep, ex-gerent de l’empresa pública Itusa i encausat pel mateix cas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any