Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  19.05.2011  06:00

L'extrema dreta, més present que mai a les eleccions

Els partits ultradretans han crescut a tot Europa i també al nostre país · PxC, amb 17 regidors, es presenta diumenge a 177 municipis · Coalició Valenciana i España 2000 també tenen alguns regidors al País Valencià · Entitats i plataformes han fet campanya perquè la gent no voti opcions xenòfobes i racistes en els comicis de diumenge

Men?ame
 

Les candidatures d'extrema dreta seran més presents que mai als comicis d'aquest diumenge. Plataforma per Catalunya es presenta per tercera vegada a les eleccions municipals, i ho fa a 177 viles. És el principal partit d'extrema dreta al nostre país, però no pas l'únic. Per començar, hi ha dues candidatures que són el resultat d'escissions de PxC: Partit per Catalunya (PxCat), que presenta dinou candidatures; i Via Democràtica (VD), que en presenta nou. L'extrema dreta als Països Catalans també és representada per Coalició Valenciana, que actualment té vint regidors i governa al menut poble de Beniflà (la Safor); España 2000, amb dos regidors; el Moviment Social Republicà, i la Falange.

L'extrema dreta avança a Europa

L'augment de l'extrema dreta és un fenomen comú a bona part d'Europa, on aquests últims anys ha guanyat força coincidint amb un increment del discurs xenòfob. Darrerament hem vist com partits ultradretans obtenien grans resultats a diversos països europeus, esdevenint en alguns casos claus per al govern en qüestió. És el cas, per exemple, del Partit del Poble danès, de qui necessita el suport el govern en minoria de Dinamarca; els Autèntics Finesos, que han esdevingut tercera força a Finlàndia; els Demòcrates de Suècia, que al setembre entraven per primera vegada al parlament suec amb vint diputats; o el Front Nacional francès, actualment presidit per la filla de Jean-Marie Le Pen i que és la tercera força a França.

Discurs basat en la xenofòbia i el racisme

El tradicional discurs feixista de l'extrema dreta ha estat substituït en part per un discurs basat en la xenofòbia, sobretot a causa de la crisi econòmica. L'exemple més clar de l'increment de l'extrema dreta a casa nostra és Plataforma per Catalunya, que en les últimes eleccions municipals ja va triplicar els vots obtinguts el 2003, quan es presentava per primera vegada. PxC es va fundar l'any 2002 per Josep Anglada, que havia estat a la franquista Fuerza Nueva de Blas Piñar i també va formar part de les llistes d'Alianza Popular, de Fraga Iribarne, el 1987. L'any 2003 va obtenir sis regidors, a Vic, Malleu, Cervera i el Vendrell; i el 2007 esdevingué la segona força a Vic i la tercera al Vendrell. Actualment té disset regidors en dotze municipis i tres consellers comarcals. A les passades eleccions al Parlament, la formació va rebre més de 75.000 vots i va quedar a la porta d'obtenir representació parlamentària. PxC, i en particular Josep Anglada, basa el seu discurs en la crítica i l'oposició a la immigració, principalment l'islam, vinculant-la a la delinqüència i fent-la responsable de l'augment de l'atur i de conflictes socials.

L''oposició a la immigració és també un dels pilars de Coalició Valenciana (CVa), fundada l'any 2004 per Juan García Sentandreu, ex-militant de la Falange, ex-president del Grup d'Acció Valencianista i actual candidat a la batllia de València. Les bases de la seva ideologia són, a més de la xenofòbia, l'anti-catalanisme, i de retruc, el blaverisme, i la defensa que el valencià és una llengua pròpia diferenciada del català. Al País Valencià hi ha vint regidors de CVa, que governa a Beniflà. Durant la legislatura 2003-2007, el diputat trànsfuga del PP Francisco Javier Tomás Puchol va fer que CVa aconseguís representació a les Corts, però l'any 2007 la va perdre quan CVa passà a ser la cinquena força més votada, obtenint només un 0,72% dels vots. En els comicis d'aquest diumenge, cap enquesta no li atorga cap representació ni a les Corts ni a l'Ajuntament de València.

També és contrari a la unitat de la llengua catalana el partit España 2000, que defensa un enduriment de les fronteres, l'expulsió d'immigrants, una major inversió en despesa militar. España 2000, fundada el 2002, té actualment un regidor a Onda (la Plana Baixa) i un altre a Silla (l'Horta Sud). El seu dirigent, José Luis Roberto Navarro, empresari i advocat, ha estat acusat per organitzacions com SOS Racisme d'incitar a l'odi, la violència i la discriminació. El partit té el suport del Front Nacional de Le Pen i altres partits com ara el Moviment Social Republicà (MSR), que enguany presenta sis candidatures municipals i també al Parlament balear. Un dels municipis on es presenta l'MSR, membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals que encapçala el Front Nacional francès, és Salt.

Però el racisme no és només present en els partits d'extrema dreta. Altres, com el Partit Popular, també han posat èmfasi en la necessitat d'un major control de la immigració en aquest últim temps. El cas més clar és el del candidat del PP per Badalona, Xavier Garcia-Albiol, que ha vinculat unes quantes vegades la immigració amb la delinqüència i defensa que s'expulsi els immigrants de la ciutat. Però no només. El candidat per Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha arribat a afirmar que els immigrants han portat malalties eradicades.

Campanyes i accions contra la presència de l'extrema dreta a les institucions

Per combatre els discursos que promouen l'odi racial i la xenofòbia i també la violència que aquests generen, entitats com SOS Racisme han organitzat moltes accions, sobretot en campanya electoral, per evitar que l'extrema dreta creixi en les institucions. És el cas de la campanya 'Diguem prou' o dels 'mistos electorals', uns informatius contra els discursos racistes que ofereix des de fa uns anys.

Aquest últim temps han nascut dues plataformes en el mateix sentit: Unitat contra el feixisme i el racisme, que treballa al Principat, i que justament avui celebra l'acte de final de la campanya davant les eleccions municipals en un acte a Badalona en què tornaran a demanar que la gent no voti partits feixistes ni xenòfobs. De la mateixa manera, opera al País Valencià Acció popular contra la impunitat, plataforma unitària que aplega un centenar d'entitats i que actualment reclama que es constitueixi una fiscalia especialitzada en delictes d'odi i discriminació. El naixement d'aquestes plataformes no és casual: el País Valencià i el Principat són els dos territoris amb més incidents relacionats amb el racisme, la xenofòbia, la intolerància i l'odi, segons l'informe Raxen, que l'any 2009 ja constatava com la crisi econòmica havia repercutit en l'increment de la xenofòbia i alertava de l'augment de grups neofeixistes.