17.05.2011 - 06:00
Després de trenta-dos anys de governs socialistes a l’Ajuntament de Barcelona, Convergència i Unió té opcions reals per primera vegada de canviar la majoria política al consistori en aquestes eleccions i d’assolir el govern municipal. Tots els sondatges indiquen una intenció de vot superior a Xavier Trias que no pas a Jordi Hereu; si aquest tomb històric es fes realitat, el PSC patirien un cop fortíssim, perquè perdrien el bastió històric del municipalisme socialista i perquè arribaria pocs mesos després de la pèrdua del govern de la Generalitat.
El PSC havia mantingut sempre una còmoda distància de vot respecte dels candidats de CiU que van provar de derrotar Narcís Serra, el 1979, i després intentar desbancar Pasqual Maragall, del 1983 al 1995, i Joan Clos, el 1999 i el 2003. En les primeres eleccions que va haver d’afrontar Hereu, el 2003, Xavier Trias va aconseguir escurçar considerablement la distància, fins a situar CiU a tan sols dos regidors del PSC: 14 a 12.
Aquest resultat ja feia preveure un mandat complicat per a Hereu. I el presagi s’ha anat complint, en bona part perquè el PSC ha hagut de governar en minoria, comptant amb el suport d’ICV però no pas amb el de Jordi Portabella, que ha romàs a l’oposició. Hereu ha hagut d’encarar votacions en minoria al ple municipal i dures crítiques polítiques i veïnals per la degradació del districte, per la trama corruptiva que hi opera i que ha esquitxat destacats funcionaris municipals i per la dimissió d’Itziar González de regidora de districte per les amenaces de mort que va rebre.
Hereu va haver de refer el cartipàs en aquest cas i també arran del fracàs més sonat del seu mandat: la consulta de la Diagonal, que va registrar unes dades de participació molt més baixes que les previstes, amb amb un resultat que desautoritzava l’equip de govern i que va forçar la dimissió de Carles Martí.
Passats aquests quatre anys, amb tants incidents de recorregut en el mandat socialista, CiU va començar la cursa electoral amb avantatge als sondatges, inclosos els publicats en campanya: des del del CIS del primer dia fins al del Periódico d’ahir. Amb tot, la federació no vol donar per segura la victòria i prova de combtre l’efecte desmobilitzador que poden tenir alguns sondatges entre el seu electorat potencial.
El PSC, per la seva banda. confia a capgirar la tendència que marquen aquests sondatges amb l’argument que Trias aplicaria a Barcelona la política de retallades que Artur Mas ha dut a terme a la Generalitat i avisant que el candidat de CiU pactarà amb el PP si cal per poder ser el nou batlle.
Possibles pactes
L’escenari de pactes post-electorals és ben incert, perquè depenent dels resultats que hi hagi, de si Trias guanya i ho fa amb més o menys distància respecte d’Hereu, es poden acabar configurant uns pactes o uns altres. La posició d’Iniciativa, que estrena Ricard Gomà de candidat, sembla inequívoca, de suport al PSC per a repetir govern. Esquerra, que integra la coalició Unitat per Barcelona, tant podria pactar amb Hereu com amb Trias, en funció, diu Portabella, del model de ciutat que proposin i si es posen d’acord amb la formació encapçalada per Portabella. El republicà ha dit que negociaria preferentment amb qui tingués més vots, però que no descartava de pactar amb el segon més votat.
El PP d’Alberto Fernández Díaz, a qui els sondatges atorguen un augment de vots, també pot tenir un paper decisiu en la conformació d’un futur govern i, malgrat les crítiques a CiU dels populars, estarien disposats a pactar amb Trias si els fessin falta els seus regidors per governar.
El tàndem Portabella-Laporta
Jordi Portabella ha aconseguit d’articular una coalició amb Reagrupament i amb Democràcia Catalana, el partit de Joan Laporta, per forjar la coalició Unitat per Barcelona, amb què Esquerra vol frenar la caiguda de vots i aturar el creixement de Solidaritat. Que Joan Laporta hagi abandonat Solidaritat per unir-se a Esquerra és un cop d’efecte molt cridaner, però caldrà veure si es tradueix amb més vots a les urnes i amb més presència al consistori.
Solidaritat ha optat amb Santiago Espot per una candidatura de perfil baix, sense possibilitat real d’entrar a la municipalitat. I la CUP presenta com una victòria la simple participació amb candidatura pròpia, per primera vegada, a Barcelona. I ho fa en coalició amb Des de Baix, sota la marca CUP-Alternativa per Barcelona.
Enllaços
Array
