L’Aran vol revisar l’encaix amb Catalunya

  • Les eleccions al Conselh Generau, marcades per la reforma de la llei especial d'Aran · Els dos principals partits solen empatar tant al Conselh com a la capital, Viella

VilaWeb
Redacció
18.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Vall d’Aran, territori occità d’administració catalana, elegirà el dia 22 els nous ajuntaments i el govern, el Conselh Generau d’Aran. Amb un objectiu ben clar: el de reformar la llei d’Aran i revisar l’encaix de la vall dins el Principat i blindar l’autogovern i el finançament. Amb poc més de deu mil habitants, l’Aran ha maldat sempre per no perdre la sobirania. I mercès a aquesta lluita, l’any 1991 el Parlament de Catalunya aprovà la primera llei d’Aran (pdf), que instituïa el govern de la vall, amb unes competències concretes. Actualment el parlament català tramita la reforma d’aquesta llei, promoguda pels dos principals partits, Unitat d’Aran (UA)i Convergència Democràtica Aranesa (CDA), tots dos de caire nacionalista, que han fet front comú per aquesta causa i màxima prioritat de la legislatura vinent. Els aranesos elegiran diumenge, doncs, els tretze consellers que formaran el Conselh i que s’encarregaran de negociar amb el govern català tant la reforma com l’aplicació de la llei.

Bipartidisme i empat

Ara, en la resta de qüestions, aquests dos partits no van gens d’acord. Cal tenir en compte que UA es presenta en coalició amb el PSC des del 1990 i que CDA és un partit apadrinat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A més, tant al Conselh com a la majoria d’ajuntaments, l’empat és quasi total. En les eleccions municipals anteriors van obtenir 27 regidors cadascun a tota la vall, i només un, el del PP a Viella, que fou decisiu, no era de cap dels dos partits. En total, UA va aconseguir 2.276 vots (46,98%); CDA 2.009 vots (41,47%); i el PP 298 vots (6,15%).

A les eleccions al Conselh també van empatar a sis consellers, i el conseller del Partit Renovador d’Arties e Garòs (PRAG), un partit localista, va fer decantar la balança cap a UA i féu síndic d’Aran Francesc Boya (bloc). De fet, el PRAG és un partit associat a UA, car tots dos partits van arribar a un acord pel qual UA no presentaria cap llista al terçó d’Arties e Garòs en canvi que el PRAG, que únicament es presenta en aquest terçó, donés suport a UA a l’hora de formar govern. Quant al PP, no ha tingut mai representació al Conselh, tot i que el seu cap històric, Josep Calbetó, sí que havia estat conseller –amb Unió Democràtica Aranesa, que ja no existeix. I els sondatges indiquen que ni el bipartidisme ni l’empat, situació de la vall des de les eleccions de 1999, tampoc no desdiran aquesta vegada.

Ara, un dels aspectes més interessants d’aquestes eleccions serà de veure si la caiguda general del Partit Socialista no acabarà passant factura a UA. I, en cas que sí, quants vots perdrà, bo i tenint en compte que unes poques desenes de vots poden fer perdre un conseller o dos i, per tant, fer canviar de mans el govern aranès. A més, l’actual síndic, Francesc Boya, és diputat del PSC al Parlament de Catalunya, circumstància que CDA ha mirat de rendibilitzar electoralment.

Una altra de les incògnites d’aquests comicis és la del suport real que el PP té a la vall, oimés que enguany hi ha presentat més llistes (pdf) que mai, tant al Conselh com als ajuntaments, en una ofensiva per a mirar de trencar el bipartidisme. Finalment ni ICV d’Aran, que es va presentar a les darreres municipals a Viella, ni Esquerra Republicana Occitana, partit apadrinat per ERC i fundat fa tres anys, no han presentat cap llista, encara que havien especulat amb la possibilitat de fer-ho.

Viella, l’altra gran batalla

Per pes demogràfic i econòmic, Viella és, després del Conselh, l’altra gran batalla electoral de l’Aran. En les eleccions anteriors, també hi hagué empat de regidors entre UA i CDA. Però CDA va aconseguir el suport de l’únic regidor del PP a tota la vall per a formar el govern municipal en unes dures negociacions. Tan dures, que el pacte final incloïa que el regidor popular, l’històric Josep Calbetó, fos batlle del principal municipi aranès els dos primers anys del mandat, i això que solament havia obtingut tres-cents vots encara no.

CDA, que ara hi presenta un candidat nou (Àlex Moga), perquè el batlle actual, Pau Perdices, s’ha retirat, compta a poder governar sense la hipoteca del PP. Però tot indica que el PP, amb un candidat nou, Joaquín Puente, tornarà a obtenir un regidor, o potser dos. UA, en canvi, repeteix amb Juan Riu, batlle entre 2003 i 2007, com a cap de llista. Es dóna la circumstància que Riu ha hagut de lluitar per obtenir la confiança del partit, cosa que ara ningú no posa en dubte, car va ser encausat l’octubre passat en una operació judicial sobre presumptes irregularitats urbanístiques a la vall. A la resta de municipis, UA aspira a mantenir les municipalitats de Lés, Canejan i Bossòst, que precisament són els objectius de CDA.

La llei de vegueries, la base del front comú aranès

El front comú dels dos principals partits de la vall, tradicionalment molt contrapuntats, sobre la reforma de la llei especial d’Aran és un fenomen insòlit en la política aranesa, i molt important. I es va començar a covar arran del projecte de llei de vegueries aprovat l’any passat pel govern català. Aquest projecte de llei, ara frenat pel govern d’Artur Mas, incloïa l’Aran a la vegueria de l’Alt Pirineu juntament amb l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Pallars. Les dues principals forces de l’Aran van unir-se perquè consideraven que aquesta divisió territorial no tenia en compte la singularitat de la vall, fins al punt que Unitat d’Aran va amenaçar de trencar totes les relacions amb el PSC.

En aquest reportatge de VilaWeb TV totes les veus d’Aran ja exigien fa un any respecte a la vall i a les seves institucions. I ja avisaven aleshores de la necessitat d’una reforma urgent de la llei especial d’Aran per a redefinir i blindar l’encaix de l’Aran amb Catalunya.

Enllaços
Array
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any