16.05.2011 - 06:00
Les eleccions municipals tindran més candidatures independentistes, però més fragmentades, que mai. El dia 22 els resultats seran un indicador de com va evolucionant aquest àmbit polític després del gran canvi de les eleccions catalanes, amb la dramàtica caiguda del vot d’Esquerra, l’aparició de Solidaritat, la no-accessió de Reagrupament al parlament i la no-participació de la CUP. Aquests continuen essent els quatre grans blocs de l’independentisme, que ara competiran en mil variacions.
El gran punt de contrast serà a les autonòmiques, perquè en les eleccions a les Corts Valencianes i al parlament balear, l’únic partit independentista que hi pren part és Esquerra, amb molt poques possibilitats. Ja que a les Illes el Bloc per Mallorca es va desfer, els republicans han hagut d’endegar una candidatura pròpia, que, segons les enquestes, no aconseguirà representació. Tot amb tot, a Eivissa Esquerra s’ha integrat en una candidatura Pacte per Eivissa, coalitzada amb el PSOE (a Eivissa els socialistes es presenten així), que pot aconseguir el Consell Insular.
Ara, en les eleccions municipals la disparitat de coalicions impressiona: no hi ha un sol patró i s’hi poden trobar combinacions de tota mena. A Barcelona, per exemple, Esquerra va amb Reagrupament i Democràcia Catalana. I Solidaritat i la CUP hi presenten candidatures pròpies. A Girona, en canvi, Reagrupament va amb la CUP i Esquerra té candidatura a part. A Tàrrega la combinació és de Solidaritat i Reagrupament, amb Esquerra a banda. I a municipis més petits la combinatòria és encara més bigarrada. Des de llocs com Tagamanent on Esquerra va amb la CUP, a poblacions on els independentistes van amb candidatures que no ho són, com a Alzira (Esquerra amb Compromís), Olot (Reagrupament amb CiU) o a Eivissa (Esquerra amb el PSOE).
Al País Valencià Esquerra presenta, en solitari, trenta-una candidatura i es presenta a sis poblacions més en coalicions de signe divers. La CUP hi presenta dues candidatures. A les Illes no hi ha cap candidatura de la CUP i Esquerra participa en vint-i-set candidatures, algunes amb el PSM, alguna amb Esquerra Unida o els Verds, i a les Pitiüses integrada en el Pacte per Eivissa i Gent de Formentera.
Al Principat les xifres són ben diferents: Esquerra hi presenta 588 candidatures, la CUP, 77, i Solidaritat, un centenar. Quant a Reagrupament, la majoria de les cinquanta llistes formen part de coalicions més àmplies, sobretot amb ERC, però també amb alguns altres grups.
A Barcelona Jordi Portabella ha aconseguit d’articular una coalició amb Reagrupament i amb Democràcia Catalana, el partit de Joan Laporta. Amb aquesta coalició, dita Units per Barcelona, Esquerra vol frenar la caiguda de vots i aturar el creixement de Solidaritat. Que Joan Laporta hagi abandonat Solidaritat per unir-se a Esquerra és un cop d’efecte molt cridaner, però caldrà veure’n els resultats a les urnes. Solidaritat ha optat per una candidatura de perfil baix, sense possibilitat real d’entrar a la municipalitat. I la CUP presenta com una victòria la simple participació amb candidatura pròpia, per primera vegada, a Barcelona.
Com afectaran els resultats de les municipals el debat i la recomposició de l’independentisme? Aquesta és la gran pregunta que tothom es fa.
Si Esquerra aconseguís un bon resultat a Barcelona, Jordi Portabella podria aparèixer com l’home clau del pròxim congrés republicà, que no té una alternativa clara a Joan Puigcercós. Per Reagrupament, aquestes eleccions són un envit per a superar la desil·lusió consegüent a les eleccions parlamentàries; i han de demostrar que el projecte de Carretero no s’ha exhaurit i ajudar a una tímida aproximació a Esquerra Republicana, que el va expulsar. Solidaritat és la candidatura amb més poques coses en joc, segons que sembla, en aquestes municipals. No té grans pretensions i hom diria que continua endegant l’estratègia amb vista al Parlament de Catalunya. Per la CUP és, finalment, un moment clau: les seves candidatures s’han multiplicat d’una manera espectacular i la possibilitat d’entrar en alguna gran ciutat com Girona o de tenir batlle en alguna població és vista com una fita històrica.
