Els grans bastions municipals trontollen

  • Els socialistes poden perdre places tan importants com les de Barcelona, Badalona, Elx, Palma, Sabadell iTerrassa, en les eleccions del 22 de maig

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
13.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Més de 1.600 municipis de tot el país, tret de Catalunya Nord i d’Andorra, elegiran el 22 de maig el nou ajuntament. I tots els sondatges pronostiquen que, als socialistes, els serà molt difícil de mantenir el poder en algunes de les principals ciutats on governen, començant per Barcelona i continuant per Badalona, Elx, Palma, Sabadell Terrassa… CiU aspira a governar per primera volta alguna d’aquestes ciutats; el PP, a augmentar la representació a tot el país i a prendre als socialistes alguns municipis; i Compromís, a continuar essent la tercera força municipal del País Valencià. Quant a l’independentisme, es presenta coalitzat, però amb coalicions molt diverses, segons cada municipi.

La batalla de Barcelona

Pel PSC, perdre Barcelona seria un cop duríssim després de l’ensulsiada de les eleccions al parlament del novembre de l’any passat. Però els sondatges els són contraris: el candidat de CiU, Xavier Trias, sembla el favorit per a ser el pròxim batlle, però caldrà veure les aliances post-electorals. Esquerra, que integra la coalició Unitat per Barcelona, ha sorprès tothom donant entenent que, si el tripartit sumava, podria tornar a fer batlle Jordi Hereu, encara que fos el perdedor. Exactament, Portabella ha dit que negociaria preferentment amb qui tingués més vots, però que no descartava de pactar amb el segon més votat.

Bastions socialistes en perill

Més municipis del Principat en situació dubtosa: en primer lloc, Girona, un altre feu històric del socialisme que pot canviar de mans. Governada des de fa més de trenta anys pel PSC, pot passar, per primera vegada a la història, a mans convergents. Els sondatges donen a Carles Puigdemont un lleuger avantatge sobre la candidata socialista, Pia Bosch, que substitueix la batllessa Anna Pagans. La clau del govern, la tindran Esquerra i Iniciativa, que fins ara han fet pinya amb els socialistes.

A l’àrea metropolitana hi ha casos que prometen emocions fortes. A Sabadell, per exemple, hi governa de fa anys el PSC, amb Manuel Bustos de batlle (i amb el suport del PP, en aquest últim mandat), però ara podria ser que s’hi formés un govern alternatiu amb Convergència, Iniciativa, l’Entesa i Esquerra+Rcat. A Terrassa, una altra gran ciutats que els socialistes fa trenta anys que governen, el PSC veu perillar més que mai aquesta hegemonia, segons els sondatges i els resultats de les eleccions al parlament: Josep Rull, de CiU, té més possibilitats d’atènyer la batllia que mai.

Badalona és un cas excepcional perquè, per primera vegada, el PP té la possibilitat de governar una gran ciutat catalana. Un PP radicalitzat que s’acosta a la xenofòbia, amb Xavier Garcia-Albiol, i que pot fer un joc de cartes: demanar el suport del PSC a Badalona en canvi del que dóna al PSC a Sabadell. Aquesta hipòtesi ha anat prenent força aquestes últimes setmanes i fa veure les dificultats que ofeguen el PSC. De totes maneres, no sembla que hagin de tenir dificultats per a mantenir-se a Lleida i a Tarragona, on els sondatges indiquen victòries prou clares d’Àngel Ros i de Josep Fèlix Ballesteros, respectivament.

La baralla del PP a Benidorm

Municipalment, el PP no sembla pas que hagi de tenir maldecaps greus, tret de Benidorm, i encara per baralles internes. Ara hi governa Agustín Navarro, ex-regidor del PP, que a mitja legislatura va donar la batllia al PSPV. I en aquestes eleccions Navarro és el cap de llista, com a independent, dels socialistes. Benidorm ha esdevingut també el paradigma de la divisió del PP al País Valencià: l’ex-presidenta del partit a Benidorm, Gema Amor, es presenta amb un nou partit, el Centro Democrático Liberal, que aplega ex-militants del PP i del PSPV. Això farà més difícil al PP la recuperació del govern municipal.

El PP es mantindrà amb comoditat a la resta del País Valencià i, a més, aspira a prendre als socialistes la batllia d’Elx, que és la ciutat més important que tenen.

Compromís confia a consolidar-se com a tercera força valenciana

L’únic muncipi valencià on els populars no presenten candidatura és el d’Otos (Vall d’Albaida). Aquí tan solament competeixen el PSPV i Compromís, amb l’actual batlle, Emilio José Mira, que aspira a obtenir un tercer mandat consecutiu.

La Coalició Compromís, tercera força política municipal del País Valencià, aspira a mantenir-se o a guanyar posicions, i presenta candidatures a 320 municipis valencians, del mig miler que n’hi ha. Enguany, i malgrat la separació d’Esquerra Unida, la coalició presenta vuitanta llistes més que no el 2007. A València, el cap de llista és l’ex-dirigent d’EUPV Joan Ribó, que competirà amb Amadeu Sanchis, que és el candidat d’EUPV, i amb Joan Calabuig, dels socialistes, i amb Rita Barberà, que sembla tenir-ho tot a favor per a renovar el càrrec.

El PP aspira a recuperar terreny a les Illes

A les Illes, el PP balear confia a tornar a governar molts dels municipis de les Illes i a controlar el Consell de Mallorca. Si hi reïx, tindrà la millor posició aconseguida fins ara. A Palma, aspira a recuperar el govern de Cort, ara en mans de la socialista Aina Calvo. Igual que al parlament balear, els sondatges donen la majoria absoluta al PP, i els altres partits estudien possibles aliances per a impedir que governin. La refundació d’Unió Mallorquina en Convergència per les Illes i la divisió del Bloc, que havien permès a Aina Calvo de governar, i el naixement de la Lliga Regionalista poden fer més difícil de sumar contra els populars.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any