Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  12.05.2011  06:00

Frec a frec entre socialistes i populars a la Franja

Si el PSOE reïx a conservar l'Aragó, la Franja i Catalunya Nord seran els únics territoris governats pels socialistes

Men?ame
 

Les comarques catalanes sota administració aragonesa elegiran el 22 de maig els nous ajuntaments i el nou govern de l'Aragó. La Franja, amb gairebé setanta mil habitants, ha votat tradicionalment el PSOE, tant a les municipals com a les Corts. Tot amb tot, en alguns municipis, després de les eleccions del 2007 els candidats socialistes van haver de fer pactes per mantenir la batllia. L'excepció va ser el municipi més gros de la Franja, Fraga (Baix Cinca), on els socialistes, al govern des de les primeres eleccions democràtiques, van perdre'n el control, encara que el batlle sortint, Vicente Juan, havia obtingut 8 regidors i més del 40% dels vots. Un pacte entre el PP (7 regidors) i el Partit Aragonès (PAR, 2 regidors) va donar als populars el principal municipi de la Franja. No sense polèmica, tanmateix, perquè el vot dels dos regidors aragonesistes en la investidura del popular José Luis Moret els va costar un expedient disciplinari i l'expulsió del partit, per haver infringit el pacte general PSOE-PAR a l'Aragó.

La lluita per Fraga

El 22 de maig el batlle José Luis Moret no optarà a la reelecció perquè el desembre passat ja va renunciar-hi per motius personals. El substitueix el regidor Santiago Escándil, que té l'envit de mantenir-se al govern i, si pot ser, sense suport com fins ara. Té de rival el socialista Vicente Juan, regidor de Fraga des del 1987 i batlle del 1995 al 2007. A banda la lluita per la batllia, a Fraga hi ha una altra novetat respecte de les eleccions del 2007: s'hi presenten candidats del PP i del PSOE, del PAR, de la Chunta Aragonesista (CHA), d'Izquierda Unida i d'un nou partit, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), nascut el 2009 de la refundació d'Alternativa Cívica (Alcivi). CDF té el suport explícit de Convergència Democràtica de Catalunya, una relació que ja es va plasmar a les últimes eleccions al parlament europeu. En les municipals d'enguany, CDF es presenta a Fraga (el secretari general, Paco Tejero, n'és el cap de llista) i en alguns municipis més del Baix Cinca, de la Llitera, del Matarranya i de la Ribagorça.

Empat al govern aragonès

Després de dotze anys de domini en solitari o amb pactes a les corts aragoneses, el PSOE també notarà, sens dubte, el desgast socialista general que tot indica que es farà palès el 22 de maig. El ribagorçà Marcel·lí Iglesias, després de dues legislatures al davant del govern, ha cedit la candidatura socialista a Eva Almunia, que en totes les enquestes fetes des de principi d'any apareix invariablement al darrere de la candidata popular, Luisa Fernanda Rudi. Tot i amb això, l'un sondatge darrere l'altre, la clara majoria que obtenien fa tres mesos els conservadors a l'Aragó s'ha anat matisant i corregint fins a un empat tècnic, al voltant del 35% per a totes dues formacions. L'enquesta del CIS publicada al començament de maig fins i tot obria la porta a la permanència del govern socialista, si hi havia tripartit entre el PSOE (27 escons), la Chunta Aragonesista (4) i IU (3). PP i PAR, amb 26 escons i 7, respectivament, no en sumarien prou. Sigui com sigui, en aquest context l'empat virtual entre socialistes i populars sembla que només es resoldrà amb el suport dels partits minoritaris.

Llei de llengües

La Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és més universal, amb gairebé un 90% de la població que el sap parlar. Però no hi és llengua oficial i la presència a l'administració i als mitjans, per exemple, és quasi nul·la. Només n'hi té una mica a l'ensenyament, car es pot estudiar com una assignatura optativa. Per mirar de capgirar aquesta situació, el desembre del 2009 es va aprovar, després de molt de temps i amb moltes dificultats, la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l'Aragó, el català i l'aragonès. Hi van votar a favor el PSOE i la CHA, i contra el PP, el PAR i IU, però per motius diferents. Les dues formacions conservadores no volien que la llengua de la Franja s'anomenés catalana, i el partit d'esquerra demanava que la llei havia d'establir la cooficialitat del català i de l'aragonès a l'Aragó, i no pas considerar-les llengües pròpies i prou.

El decantament del govern aragonès cap a l'esquerra o la dreta, el 22 de maig, tindrà, doncs, una incidència directa en el desenvolupament de la llei, que reconeix la realitat trilingüe i dóna alguns drets als habitants de les zones bilingües en educació i en la relació amb l'administració en la llengua pròpia. La candidata del PP a la presidència, Luisa Fernanda Rudi, ha introduït entre les 518 propostes del seu programa la derogació de la llei de llengües. I el PAR matisa una mica aquesta oposició: o bé retirar la llei o bé reformar-la.