10.05.2011 - 06:00
Les eleccions a les Corts Valencianes tenen un centre indiscutit: Francisco Camps. L’actual president de la Generalitat arriba als comicis amb l’alè de la justícia al clatell, a punt de ser processat pel cas Gürtel. Seria la primer vegada que un president de la Generalitat segués a la banqueta dels acusats i tothom espera que en aquestes condicions Camps es vegi obligat a dimitir.
La incomoditat que fa sentir aquest procés és tangible fins i tot dins el Partit Popular. L’afrontament entre Camps i Rajoy és visible i constant. Pel candidat a la presidència del govern espanyol, Camps és un pes mort que li dificulta l’accés a la Moncloa. Camps ho sap, però colla. També sap que podria fer les coses molt difícils a Rajoy, si explicava coses o revela secrets que són rumors permanents. L’equilibri entre aquests dos homes és un dels aspectes de les eleccions valencianes. Però n’hi ha més.
En clau valenciana ningú no dubta que el PP aconseguirà una victòria molt còmoda. La discrepància comença a l’hora d’analitzar si serà per mèrit propi o per demèrit dels altres. Una pista per a saber-ho serà el nombre total de vots. Si no passa res, el PP valencià augmentarà la diferència de vots i de diputats respecte del PSPV-PSOE. Però la dada a seguir serà el nombre total de vots. Ací podria haver-hi alguna sorpresa. Com sembla que passarà, el PP pot perdre una xifra important de vots que aniran, sobretot, a l’abstenció. Si això s’esdevingués, seria una primera indicació que el cicle triomfal dels populars valencians comença a baixar.
Més, si el PP perd molt de vot a les dues comarques de la Marina, feu inicial d’Eduardo Zaplana i on van començar a prendre cos les polítiques que s’han estès al conjunt del país. De moment sembla que serà impossible que recuperi la municipalitat de Benidorm, on els adversaris de Camps dins el PP han maniobrat ràpidament. L’afrontament entre els homes de Camps i els seus contraris, seguidors del president de la Diputació d’Alacant José Joaquín Ripoll, pot causar maldecaps al PP valencià, que també mira amb recel els passos que alguns empresaris castellonencs fan per constituir una plataforma provincialista que miraria al Principat, a Convergència i Unió.
Però la sort del PP és que la feblesa del Partit Socialista és enorme. Dessagnat per les pugnes internes i amb un candidat sense gens de carisma, el PSPV suma a les dificultats que viu a tot l’estat la certesa d’una desfeta històrica: amb els pitjors resultats de la història tant a les Corts Valencianes com a molts municipis, i amb el perill de perdre algunes de les ciutats més notables on governa, especialment Elx.
Ara, aquesta feblesa no sembla pas que afavoreixi el creixement del ‘tercer espai’ de la política valenciana. Esquerra Unida i la coalició Compromís es disputen aquest espai on van coincidir fa quatre anys, coalitzats en el Compromís pel País Valencià.
Segons les enquestes, únicament Esquerra Unida tindrà presència a les Corts. Compromís té el suport d’una part de l’Esquerra Unida d’aleshores, amb Iniciativa, i això l’ha reforçat a força llocs del país i fa pensar als seus dirigents que superaran la barrera del cinc per cent.
Si Compromís entrés a les Corts, la suma dels dos grups originals de la coalició (Esquerra Unida i Compromís) representaria una sorpresa car han de guanyar bastants diputats. Per tal que el PP no obtingués la majoria absoluta caldria que Compromís i Esquerra Unida fessin un resultat que superés de molt el de fa quatre anys i que compensés la caiguda electoral del PSPV.
