04.05.2011 - 12:35
La quasi desaparició del Bloc Québécois del parlament federal canadenc en les eleccions de dilluns, i la desfeta del Partit Liberal, tenen moltes interpretacions possibles, però cap que es pugui fer amb categories catalanes. De primer, perquè la volatilitat del vot al Canadà és ben coneguda. En segon lloc, perquè el sistema electoral majoritari pot encimbellar-te o enfonsar-te sense que hi hagi tanta diferència de vots. En aquesta ocasió, pel Bloc, passar del 38% al 23% de vots ha significat perdre 44 escons dels 47 que tenia. I, finalment, perquè el model veritablement federal del Canadà permet, des del Québec, que un independentista pugui considerar més beneficiós per a la defensa dels interessos del país al parlament d’Òttawa votar un partit que hi pugui ser influent que no pas confiar en el paper dels sobiranistes.
A Montréal, i a la vista dels resultats, entenen que, al nacionalisme quebequès, li ha arribat un canvi de cicle. La gestió del quasi-estat, enormement intervencionista i obsedit a regular una realitat complexa que en certa manera ell mateix ha inventat, pot haver fet oblidar la necessària construcció de la nació. Això no significa que aquests resultats es puguin extrapolar a unes futures eleccions a la província, però hi ha la consciència que els cal un nou discurs teòric i una nova pràctica política.
Tot amb tot, dimarts, els nacionalistes es trobaven en estat de xoc, i caldrà esperar que facin autocrítica per mesurar les conseqüències de l’ensorrada, tant en l’ordre polític institucional, com sobretot en el model de societat que fins ara havien imaginat i que pot haver deixat d’interessar el país.
Salvador Cardús
