Notables contradiccions en les declaracions ambientals de les tèrmiques de Mequinensa i Faió

L’estudi de les declaracions d’impacte ambiental de les tèrmiques de Mequinensa i Faió mostren notables contradiccions entre els criteris seguits per l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) i el Ministeri de Medi Ambient per autoritzar o no aquestes centrals tèrmiques.

L’estudi de les declaracions d’impacte ambiental de les tèrmiques de Mequinensa i Faió mostren notables contradiccions entre els criteris seguits per l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) i el Ministeri de Medi Ambient per autoritzar o no aquestes centrals tèrmiques. Malgrat la gran proximitat entre la ubicació prevista per a les dues tèrmiques, i malgrat compartir problemes ambientals semblants, el que li va valer al Ministeri de Medi Ambient per a denegar l’autorització ambiental a la tèrmica de Faió no li va valer al INAGA quan va tramitar la autorització a la tèrmica de Mequinensa. Tot això demostra el baix perfil proteccionista de l’INAGA aragonès.

El desembre de 2008 l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) va concedir l’autorització ambiental integrada a la central tèrmica de Mequinensa mentre que gairebé dos anys després, l’octubre de 2010, el Ministeri de Medi Ambient va donar Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) negativa al projecte de central tèrmica de Faió, fet que va obligar administrativament al INAGA a no concedir l’autorització a aquesta tèrmica.

Després d’estudiar detingudament les declaracions d’impacte de les dues tèrmiques, la Plataforma ciutadana “Salvem el Territori”, i a la qual hi forma part Ecologistes en Acció, que s’oposa a la construcció de centrals tèrmiques en el territori, ha pogut comprovar la gran disparitat de criteri que s’han seguit en les declaracions d’impacte efectuades pel Ministeri de Medi Ambient i l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental, fet notable ja que els llocs projectats per a la construcció de les dues centrals disten tan sols a 13 km, estan situats a la riba del riu Ebre i estan envoltats de paratges naturals suposadament protegits .

La zona que seria afectada per la tèrmica de Faió, i conseqüentment per la de Mequinensa, comprèn ZEPA (Zones Especials per a la Proteció de les Aus), com per exemple la del “Matarranya-Aiguabarreix”, LIC (Llocs d’Interès Comunitari), com els “Tossals” d’Almatret, hàbitats d’interès comunitari i gran quantitat d’espècies en perill d’extinció. Per això el Ministeri de Medi Ambient, a diferència del INAGA, ha considerat el gran valor ecològic del territori que envolta aquest enclavament de l’Ebre i la presència d’espècies protegides en perill d’extinció, entre les quals destaca l’àguila perdiguera, com una de les raons principals per valorar negativament l’impacte ambiental que produiria la central tèrmica de Faió.

Les centrals tèrmiques, tal com Ecologistes en Acció va intentar fer veure al INAGA en les seves al·legacions, amb les seves emissions contaminants, els seus sorolls i les seves infraestructures associades, com les línies elèctriques, afecten negativament el territori en desenes de quilòmetres a la rodona. En el cas de la tèrmica de Mequinensa va quedar clar, tal com mostraven els estudis realitzats pel Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM) i l’Institut Químic de Sarrià, que la posada en marxa de la tèrmica incrementaria la contaminació per ozó troposfèric i suposaria l’afectació per pluja àcida de la regió, danyant la vegetació natural dels espais protegits i els cultius de la zona.

En relació amb la sostenibilitat social el Ministeri de Medi Ambient contradiu un cop més al INAGA, que suposadament va demanar un informe de sostenibilitat a les poblacions aragoneses veïnes, que no a les catalanes, quan afirma que la presència d’una central tèrmica afectaria el desenvolupament turístic de la regió ia l’agricultura.

Així mateix un altre dels aspectes que va criticar el Ministeri de Medi Ambient en el projecte de Faió va ser el programa informàtic utilitzat per simular la manera com es dispersaria la contaminació generada per la central tèrmica, l’anomenat ISCST3, programa que el Ministeri considera inadequat per zones de topografia complexa, com és aquest el cas, ia més antiquat, deixant en evidència una vegada més al INAGA, que va donar per bona la simulació realitzada amb el mateix programa en el cas de Mequinensa i tot i que en les al.legacions que es van presentar en el seu dia contra el projecte ja es feia lusió al poc adequat que resultava l’esmentat programa per avaluar la contaminació produïda, ja que el programa sol donar resultats a la baixa quan es comparen les simulacions realitzades i els nivells reals de contaminació que es mesuren després de la posada en marxa de la indústria.

Aquestes i altres inconsistències del INAGA a l’hora de protegir la salut de la població i el medi natural mostren una vegada més el pobre historial de l’organisme aragonès que se suposa hauria de protegir el nostre patrimoni natural i la qualitat de l’aire que respirem.