01.05.2011 - 06:00
L’aplicació per a escoltar música en línia Spotify va anunciar fa poc que aplicaria restriccions als usuaris del servei gratuït, que funciona des del 2006. Dit i fet, des d’avui els usuaris enregistrats abans de l’1 de novembre de 2010 hi podran escoltar una mateixa peça de franc cinc vegades i prou. A més, els usuaris de modalitat lliure solament podran escoltar de franc deu hores de música el mes, i no vint com fins ara. La decisió sembla orientada a reconvertir una bona part dels deu milions d’usuaris de comptes gratuïts en subscriptors dels comptes Premium i Unlimited (4,99 i 9,99 euros el mes, respectivament). També pot explicar-se per la necessitat de cobrir les despeses dels drets de música de les discogràfiques. Caldrà veure si, amb les noves mesures restrictives, Spotify es guanya l’antipatia dels usuaris avesats a poder escoltar de franc una bona part de la seva música favorita. Els competidors de música en flux continu, si més no, es preparen per rebre ‘exiliats’ de Spotify.
Un dels que més n’espera és Grooveshark, sorgit quasi alhora que Spotify del cap de tres universitaris de Florida. Efectivament, és el rival més veterà i, així mateix, el que té un banc de música més potent, amb vint milions de temes. Tot i que ja ha començat a fer passos cap a les opcions de pagament (n’hi ha una versió VIP de 3 dòlars el mes amb funcions extra), la versió gratuïta continua essent una bona alternativa. Com la majoria de servidors musicals, inclou cercador de temes i grups, llistes de reproducció personalitzables i recomanació de cançons semblants, a més d’interfície en català, un tret diferenciador respecte de la resta de serveis. I, a més, disposa d’eines com Groovylists, que ajuda a integrar-hi les llistes de reproducció que tenim a Spotify, iTunes i Last.fm.
Seguint justament la idea de ràdios en línia com Last.FM, els francesos Deezer abonen un estil semblant al de Spotify d’oferir un banc de dades format per set milions de temes. Des de fa dos anys, manté acords amb algunes grans discogràfiques per a aprofitar-ne el fons, però l’element singularitzador de Deezer són els continguts d’artistes independents o poc coneguts –per a tothom qui tingui ganes de descobrir noves sonoritats i talents darrere els focus.
Una altra línia de reproductors de música en flux continu és la que recupera els centenars de milers de videoclips que hi ha a servidors com YouTube i els presenta intuïtivament, i amb una interfície molt 2.0, a l’usuari. StreamDrag n’és un bon exemple: hi cerquem la cançó o l’artista que volem i ens n’ofereix el resultat en una pàgina amb el vídeo i tot d’opcions per a desar-ho en una llista pròpia o compartir el vincle a través de les principals xarxes socials. Muziic, sorgit de la idea d’un pare i un fill, també es basa en aquesta opció i ha aconseguit el qualificatiu una mica agosarat de ser l’alternativa nord-americana de Spotify.
A un altre nivell hi ha Fizy, ‘una capsa de música en línia dissenyada amb l’única intenció que fos simple i fàcil d’utilitzar’. En efecte, aquest portal turc, de presentació austera i en blanc i negre, aplega continguts d’àudio i vídeo musicals de tot internet i els serveix als milers d’internautes que ja coneixen aquesta plataforma disponible en una trentena d’idiomes, incloent-hi el català.
